Cultura

L’arquitecte visionari

El Col·legi d’Arquitectes de l’Alt Empordà exposa una selecció dels projectes de Josep M. Bosch Aymerich, cedits per la fundació gestora del seu llegat

L’exposició es compon de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies dels projectes emblemàtics

El desembre de l’any passat, la sala d’exposicions del COAC a Barcelona presentava la figura i l’obra de Josep Maria Bosch Aymerich (Girona, 1917 - Barcelona, 2015) en el conjunt de l’arquitectura del segle XX al nostre país. Ho feia com a merescut reconeixement a la gran trajectòria de l’enginyer i arquitecte gironí, autor d’una obra ingent que inclou més de 500 edificis projectats en una quinzena de països i, malgrat això, molt desconegut per al públic.

Ara, des de dimecres passat, la delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes és escenari d’aquesta exposició itinerant que dona a conèixer la trajectòria d’aquest arquitecte considerat visionari a través d’una selecció de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies seleccionades entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l’Arxiu Històric del COAC. Comissariada per Roger Subirà, la mostra a la seu figuerenca (Pujada de l’Església, 6) mostra l’apartat d’oci i turisme que coincideix amb els anys centrals de l’obra de Bosch Aymerich i, alhora, amb la gran explosió de la indústria turística a l’Estat espanyol.

És, com es pot veure en l’exposició, on deixa entreveure més diversitat estilística i més llibertat formal. Són projectes plens d’optimisme que inclouen rareses i curiositats, com ara un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d’Archigram. També sobresurten els grans complexos turístics de la Costa del Sol andalusa, amb interessants conjunts arquitectònics de creixement orgànic i desplegaments espacials, com és propi de les dècades dels seixanta i setanta, barrejats amb elements de les arquitectures d’influència mediterrània.

Entre les obres que més destaquen hi ha l’hotel Cap Sa Sal, de Begur (1955-1963). L’emblemàtic projecte està marcat pel caràcter topogràfic i massiu i va esdevenir un dels exemples més clars d’un primer moment del desenvolupament turístic al nostre país. Rubió i Tudurí hi va col·laborar com a paisatgista i Josep Guinovart, com a muralista. També l’estació d’esquí de Masella (1965-1967) continua sent una de les poques estacions d’esquí del Pirineu de gestió privada que segueix tenint com a objectiu principal el desenvolupament econòmic i turístic de la comarca de la Cerdanya.

Malgrat tenir dificultats per accedir a grans encàrrecs a Catalunya, fins a la seva mort la seva taula era plena de grans projectes, com ara els de barris de promoció pròpia a Madrid, Manchester o Londres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.