El projecte va començar fa deu anys. El dibuixant Juanjo Guarnido (Granada, 1967) i el guionista Alain Ayroles (Òlt, Occitània,1968) es veien amb regularitat per parlar d’una obra que el que sí que sabien és que seria ambiciosa. “De tema històric, però novel·lesc, d’aventures”, diu Guarnido. Després de no saber per on tirar, Ayroles va pensar en una idea que li havia passat pel cap en un viatge a l’Amèrica Llatina: “A l’Equador, on em vaig hostatjar hi havia un retrat de Don Quixot. Això em va fer pensar a fer una història de Don Quixot a les Índies. Li vaig proposar al Juanjo, em semblava una bona idea”, explica Ayroles, que davant la seva sorpresa es va trobar amb un categòric “no!” del seu company. “Em semblava una heretgia, perquè, tot i que se l’ha apropiat molta gent, Cervantes el mata per evitar que energúmens de la nostra mena el desvirtuessin”, diu Guarnido, que hi afegeix: “Però la raó principal del perquè no em semblava bé la idea és que el relat del Quixot és molt continuu, no hi ha cap moment en què puguis dir que el personatge se’n va anar a les Índies.”

Aquesta coherència amb l’obra original que inspiraria el seu treball si que la van trobar amb El Buscón, de Quevedo, en què el protagonista Don Pablos de Segovia abans d’acabar l’obra ja ha fet un viatge a les Índies i l’autor deixa entreveure una segona part que mai va escriure. Una circumstància que els deixava el camí lliure per fer El Buscón en las Indias (Norma Editorial), una continuació de l’obra original en còmic centrada en un viatge a les Índies. “Jo no en sabia res d’El Buscón, perquè a França Quevedo no és conegut, Cervantes sí , molt, però havia llegit El Lazarillo de Tormes i coneixia una mica la picaresca, i la idea d’una novel·la de picaresca d’aquest gènere ambientada a les Índies em semblava una bona idea”, explica el guionista de l’àlbum. Va llegir El Buscón i va trucar a Guarnido i li va dir: “D’acord!”

Com a clàssic vividor, el murri Don Pablos Segovia es troba amb problemes només embarcar quan mira d’enganyar a les cartes brivalls tant o més poc de fiar que ell.

Una vegada arribat a les Índies, 150 anys després de la descoberta d’Amèrica i estant en el poder de la corona castellana Felip IV, el protagonista enfila cap a la màxima aspiració d’una persona que cerca d’enriquir-se: la recerca de la mítica ciutat d’El Dorado, que els autors representen en escenes oníriques no com una estructura urbanística i arquitectònica similar a les construccions precolombines de tota Amèrica, sinó com els ulls d’un Europeu podrien imaginar una ciutat d’or.

El relat esta molt treballat, amb salts enrere que ens permeten de lligar a posteriori moltes de les escenes que ja han estat llegides i que aporten noves sorpreses al lector i que porten a un final força inesperat. Norma n’ha editat dues edicions: en una primera tirada l’àlbum porta una làmina i un cofre amb dos volums: en color i en blanc i negre.