Cultura

S’apaga la veu aspra i trencada dels setanta

Ahir va morir Patxi Andión en un accident de trànsit a les terres de Sòria als 72 anys. Era cantant i actor. Un cantant singular i equidistant perquè, si se’l considera un cantautor, també se’l podria trobar prop dels 40 Principals, ja que, com també va fer a Catalunya Miguel Gallardo, podia fer un pas més enllà de les cançons meloses de la comercialitat dels anys setanta. A banda de les insinuacions i dobles sentits, que enderrocaven la probable censura, es trobava la seva veu agra i trencada, que representava una provocació en si mateixa.

Igualment es pot dir del cinema en què va intervenir. Pel·lícules de la Transició que, comercials com tot el cinema popular anterior, afegien un drama humà mal tractat o ignorat abans, i escenes de nus mai vistes com a La otra alcoba (1976), d’Eloy de la Iglesia, protagonitzada amb Simón Andreu i la model i actriu Amparo Muñoz, considerada aleshores la dona més guapa d’Espanya perquè havia guanyat el concurs de Miss Univers el 1974. Andión i Muñoz van casar-se i van ser protagonistes absoluts de les revistes del cor, circumstància que si esqueia a una miss era molt menys freqüent per a un cantant de compromís social i que, tot i néixer a Madrid, mai havia perdut la seva vinculació al País Basc, d’on venia la seva família treballadora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.