Folk redemptor

L’última cançó del concert de Micah P. Hinson , dissabte a la nit, a l ’Auditori de Girona va ser una versió del clàssic de folk 500 miles . Popularitzada per Joan Baez i pel trio Peter, Paul and Mary, a la veu de fusta, cavernosa, del músic i cantautor texà, i despullada de cors abraçadors i de fiblades vocals femenines, i amb l’austeritat que dona acompanyar-se només de la guitarra, a voltes puntejant quatre acords, la cançó va emergir poderosa, contundent.

Un final especial, i amb què Micah P. Hinson recordava al públic gironí la seva herència. Considerat l’enfant terrible del folk indie americà, el músic es va parapetar en el personatge, un perdedor supervivent d’una biografia d’excessos i amb la peculiaritat, la raresa que sovint amaga genialitat, com a marca.

Deixant de banda el barret de cowboy, la parsimònia a l’escenari, l’afinació constant acompanyada de conversa, recordant la iaia pianista addicta a l’opi o el litre de llet que presidia la tauleta i bevia amb insistència, la mateixa amb què mirava el rellotge, el concert de Micah P. Hinson va créixer en la intensitat d’un acústic gràcies a determinades cançons. Va ser el cas d’ Oh, Spaceman , commovedora, dedicada al fill, i que juga també amb la senzillesa, la dels quatre acords, o una altra versió que va fer molt seva, No surprises , de Radiohead, un himne generacional i que Micah P. Hinson fa transitar, entre l’angoixa i la calma, que identifiquen el seu repertori. El “bravo” que es va escoltar des de les primeres files, un cop acabada la cançó, certifica que va ser un concert de petits grans moments com aquesta genialitat que és Beneath the Rose .

Habitual dels festivals gironins, el 2016 va visitar l’ Aphònica de Banyoles i el 2014, l’In-Somni, amb una actuació plegada d’interrupcions i amb un Micah P. Hinson desorientat. Dissabte, va tornar a l’Auditori de Girona, clenxinat, amb estil country, molt Johnny Cash, i amb l’aura de redempció, per presentar When I shoot at you with arrows, I will shoot to destroy you , cançons inspirades, explica, en l’Apocalipsi, en els músics que envolten l’apòstol sant Jaume a la catedral de Compostel·la. Són cançons minimalistes i amb un to transcendent, de gravetat, com ara Fuck your wisdom. o My blood will call out to you to the ground. Però no hi va haver sensació de catàstrofe mundial, gràcies a la ironia del personatge.