Monstruositat sublim

Encara que ens pugui sorprendre, tot i haver-se fundat el 1999, el conjunt vocal flamenc Graindelavoix no va fer la seva presentació al nostre país fins aquest dijous, dins la segona edició del festival Llums d’Antiga. Si bé és veritat que la seva programació ha de considerar-se un encert, menys ho va ser fer-ho amb un programa que va fer honor al seu títol: Monstres de la música antiga. Un concert concebut més com a mostrari de diferents peces i obres provinents dels treballs discogràfics del projecte que dirigeix Björn Schmelzer, va acabar convertint el resultat sonor final en un veritable Frankenstein d’estils i èpoques que va provocar en els oients la necessitat de fer un exercici més pròxim a la digestió que no a la ingestió. La diferència és notable, ja que significa haver fet tan sols un tastet estrany en el temps entre una peça anterior al 1365 (el Sanctus de la Messe de Notre-Dame de Guillaume de Machaut) fins a dues mostres de Responsoria d’inicis del segle XVII del príncep Carlo Gesualdo da Venosa, aquest sí monstruós de veritat en haver estat assassí de la seva primera esposa, Maria de Avalos. L’elecció del programa va anar en detriment del resultat global, perquè si haguéssim estat en un programa més homogeni, posem per cas la totalitat de Notre-Dame o, per què no, la celebrada Missa caput de Johannes Ockeghem, estaríem parlant d’un resultat de matrícula d’honor i no tan sols d’excel·lent. I és que Graindelavoix, amb la seva visió interpretativa i sublim sonoritat, obre les portes al gran misteri de la polifonia vocal, el que vol dir, parafrasejant Claude Lévi-Strauss, el suprem misteri de l’home. Certament, una monstruositat sublim.