Patrimoni

Descobert a l’Espluga de Francolí el primer santuari paleolític de Catalunya

El conjunt arqueològic té uns 15.000 anys i està integrat per més de 100 gravats d’art rupestre abstracte i figuratiu

El govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional

Les inundacions del passat octubre a la Conca de Barberà no han impedit fer una “excepcional” troballa arqueològica a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, situada a pocs metres per damunt de la zona zero de la riuada a la població.

El departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) han anunciat aquest divendres la descoberta d’un “santuari paleolític” amb més un gran conjunt de gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.

La troballa es va fer el 30 d’octubre, pocs dies després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, segons ha explicat l’investigador de l’IPHES i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès.

El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Segons del departament de Cultura es tracta d’una “troballa excepcional” que marca “una fita en la història de l’arqueologia catalana”, ja que els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents.

A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Els gravats s’han documentat amb 3D per tal d’estudiar-los i complementar l’oferta museística del recinte, ja que l’espai on es troben no és visitable.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Vilallonga ha descrit la descoberta com “una catedral de l’art rupestre”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

convenció

La CatCon s’expandeix com l’Univers

vilanova i la geltrú
ROSES

La il·luminació del Castell de la Trinitat rep un primer premi en els (D)arc Awards

ROSES

L’edició integral de Kavafis, el poeta de l’amor sensual

Empúries
LLENGUA

Joan Vall: “La llengua es defensa a les urnes”

BARCELONA
cultura

Jusèp Boya, Gemma Carbó i Rosa Lluch Bramon seran els experts que assessoraran el procés per escollir el nou director del Muhba

barcelona
LLIBRES

Litterarum dedicarà la propera fira a reivindicar l’art com a teràpia

BARCELONA
Cultura

Mor als 89 anys el periodista i escriptor francès Bernard Pivot

ART

Torrent Pagès “reneix” en una exposició a la Fundació Valvi

Girona
TEATRE

Joan Lluís Bozzo torna al teatre amb un documental sobre salut mental juvenil

BARCELONA