Pianista de referència

Talment com si la festa beethoveniana no hagués de tenir aturador encara a Barcelona aquest febrer, sis dies després de la culminació de l’excelsa integral de simfonies amb Gardiner al Palau, L’Auditori va decidir recuperar el projecte, ja programat el 2014, de la integral dels Cinc concerts per a piano amb l’extraordinari pianista austríac Rudolf Buchbinder (1946) com a solista-director al capdavant de l’OBC.

Més enllà de la brillantor i solidesa de Buchbinder com a intèrpret, no és menys cert que la seva experiència al capdavant d’importantíssimes orquestres, entre elles la mateixa Wiener Philharmoniker, li permet acostar-se a una concepció sonora d’aquests concerts que ell coneix amb la seva màxima perfecció. És evident que la nostra OBC no és l’esmentada orquestra vienesa, però no és menys cert que vam trobar-nos amb una OBC que es va deixar inspirar per la proposta de Buchbinder basada en un constant diàleg entre piano i conjunt orquestral que va deixar una constant sensació de fluïdesa i de música feta fàcil.

Buchbinder, que com molt bé ha assenyalat Pep Gorgori a les xarxes socials, ha estat format en un llinatge de mestres que ens remet fins a Carl Czerny, deixeble del propi Beethoven i, per tant, erigit amb tota justícia com una referència absoluta per aquests concerts beethovenians com també per altres repertoris com ho poden ser els de Mozart i Haydn que ja va oferir a L’Auditori el 2011.

Llàstima només de què ha estat massa la música a desplegar amb un calendari d’assaigs apretat i carregat. Potser això és el que hagi mostrat massa nítidament la diferència entre la prestació artística d’un Buchbinder respecte a la nostra OBC.