Cultura

LA GALERIA

‘Kitsch IV’: 25 anys

Fa 25 anys que Discmedi va publicar el quart disc de Kitsch, un grup de discografia maltractada

Arriba un comunicat de Discmedi: “Kitsch IV fa enguany un quart de segle”. Cada vegada és menys habitual que les discogràfiques facin memòria, si no és per explotar al màxim el seu catàleg amb edicions de luxe només a l’abast dels seguidors acèrrims –i amb un gran poder adquisitiu– de determinats grups. No sembla que l’anunci de Discmedi vagi en aquesta línia. A més, el gran llegat musical del grup banyolí ja va quedar dispers i mal protegit des dels seus orígens: els seus tres primers discos van sortir amb el segell Audiovisuals de Sarrià, el quart amb Discmedi, el cinquè amb Música Global... La seva lluita per la màxima independència creativa va portar aviat Lluís Costabella i Joan Pairó –llavors un trio, completat pel bateria Bep Grabuleda– a una conclusió resumida en el títol del seu sisè disc, 1er curset d’iniciació al fracàs. A propòsit, aquest àlbum va ser publicat per un nou segell, Sublim Records, creat per Toni Torres, que va ser el seu mànager durant molts anys. Després van recuperar el gust pels títols numèrics amb Kitsch 7 i Kitsch 8, inclosos al catàleg d’Ariadna Records. La discografia oficial de Kitsch es completa amb l’autoeditat Kitsch Electrokàustic i Kitsch 10, editat per la discogràfica osonenca Laura R. Perkins. Deu discos i sis segells discogràfics diferents. Potser ara no es dona gaire importància a aquestes coses, però va haver-hi un temps –avís: comencen les batalletes d’avis– en què les discogràfiques tenien un pes i podien condicionar, tant positivament com negativament, el destí d’un grup. La mostra més evident: a Spotify, només hi apareixen els cinc primers discos de Kitsch i... un disc d’un grup italià que, pel que sembla, també es diu Kitsch. Farts d’aquesta deixadesa, Costabella i Pairó han continuat publicant discos pel seu compte: maquetes dels primers temps del grup, directes de diferents èpoques, recopilatoris d’èxits improbables, també les gravacions del seu projecte més recent: Kitsch a la Cova. Últimament no donen gaires senyals de vida, però sabem que són allà, al Santuari de Banyoles, fent les seves coses.

No hem parlat gaire de Kitsch IV , un disc més dur i rabiós que els seus predecessors, també una mica menys fosc: fins i tot, durant un temps, Kitsch va canviar en els concerts el negre rigorós per samarretes blanques estampades i pantalons curts. Va ser la seva versió més hardcore i val la pena tornar-hi, com a qualsevol dels seus altres discos i etapes creatives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una trentena d’autors signaran llibres per Sant Jordi a Tortosa repartits entre llibreries i floristeries

Tortosa

El CaixaForum de Girona s’endinsa en la “màgia” del procés de creació de les pel·lícules de Pixar

Girona

Expiació, desastre i extermini

barcelona

‘Èxtasi’ de Dalí pel 3D

Girona

La donació del fons de Guillem Soler descobreix un artista multifacètic

Girona
guardó literari

Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella

Restringits, però actius

Restringits, però actius

Barcelona

A cops d’emoció

Barcelona
cinema

Vicky Peña, premi RNE Sant Jordi de Cinematografia