Cultura

Crítica

música

Ànimes convertides

L’aposta del Palau de la Música pels intèrprets catalans ha estat, habitualment, motiu de debat a través de diferents posicionaments com ara el mercat, la qualitat, les quotes... A voltes, enmig d’aquests debats estèrils, obviem la presència de projectes sòlids que demostren fer un pas més enllà. Aquest és el cas del Lassus Quartet, que lidera el violinista català Joel Bardolet i que dimarts va presentar-se al Petit Palau.

Fidel a la seva actitud de recerca i exploració, ja no només en el camp sonor sinó també com a formació, la primera part va estar dedicada al primer dels quartets del tan prolífic com interessant Joan Magrané amb el seu primer quartet de corda, Madrigal, que ens va permetre de comprovar el creixement que han realitzat en deu anys el llenguatge i la voluntat expressiva del compositor reusenc. Va seguir el Quartet núm.3 “la Caça” de Jörg Widman, en què més enllà de mostrar un llenguatge curull de referències a la tradició (Schumann, Beethoven) s’insereix de ple en les experiències neodadaistes de moviments com ara Fluxus.

Com a gran contrapunt, el Lassus va oferir-nos l’immens Quartet núm.17 KV 458 de Mozart, en el qual la formació va mostrar com encara té tota una llarga carrera artística per endavant en la qual poder aprofundir més en aquestes grans obres de la tradició. Però el quartet que porta el nom del gran polifonista francflamenc Orlando di Lassus ens tenia guardat un mix amb tres obres de John Cage, el mateix Lassus i Thomas Adès. Escoltar l’O Albion d’aquest darrer va ser com una immensa admissió de la proposta del quartet a la nostra ànima, convertida ja en un esperit immortal.

Lassus Quartet
Intèrprets Catalans
Palau de la Música. Petit Palau (Barcelona), 3 de març


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.