Cultura

Adeu a un gran del jazz

Mor Alfred McCoy Tyner, pianista avantguardista, influent i llegendari

Divendres, va morir a Nova Jersey el pianista Alfred McCoy Tyner, segons van informar, ahir, fonts de la seva família, que no van fer públiques la causa del decés ni la data exacta.

McCoy va ser un dels músics de jazz modern més influents dels darrers seixanta anys. Va néixer el 1938 a Filadèlfia. Tenia 81 anys, la mateixa xifra de discos que va enregistrar com a líder de banda, entre el 1962 i el 1998. Va col·laborar amb altres músics de jazz molt destacats, com ara els saxofonistes Joe Henderson i Wayne Shorter, el bateria Art Blakey i el guitarrista George Benson, entre molts d’altres, i va enregistrar fins 44 discos més.

Però se’l recordarà especialment per l’època en què va formar part del quartet del saxofonista John Coltrane –amb el contrabaixista Jimmy Garrison i el bateria Elvin Jones–, amb què va enregistrar 28 discos, entre què destaquen ja grans clàssics com ara A Love Supreme, My Favorite Things i Crescent.

Com sol passar amb els músics creatius i pioners com ell, va tastar una varietat d’estils, sempre en l’avantguarda del jazz, com ara el modal, el progressiu, el hard bop i, fins i tot, la música d’arrel afrocubana. Això sí, mai no va trair l’estil característic que va adoptar des dels inicis, quan amb 13 anys va començar a estudiar piano seguint els consells de la seva mare. La seva personalitat interpretativa i el seu virtuosisme el situen a l’altura d’altres grans del piano, com ara Thelonious Monk i Bill Evans.

A Catalunya, va actuar en diverses ocasions, com ara al Palau de la Música Catalana, al Festival de Jazz de Terrassa i a l’Auditori de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.