El sector discogràfic no tanca
Les discogràfiques catalanes continuen publicant novetats, però reserven els grans llançaments per a més endavant
Aquest és un bon moment per publicar un disc? D’una banda, semblaria que no ho és gaire, perquè els canals promocionals no poden treballar a ple rendiment i els mitjans de comunicació, lògicament, centren bona part de la seva atenció en la crisi sanitària. A més, en el cas del disc físic –cal recordar que encara s’editen discos, tant compactes com de vinil?–, la distribució està afectada per les restriccions aplicades a tot el comerç que no sigui de productes bàsics. I, a més a més, el sector de la música viu o sobreviu cada vegada més gràcies al directe, de manera que, per a la majoria d’artistes, un disc ja només té sentit com a preàmbul necessari per activar una gira de presentació, i ja es veu com la Covid-19 ha afectat de manera traumàtica els festivals i les sales de concerts, amb ajornaments i cancel·lacions en massa.
Com a contrapès a tots aquests arguments en contra, hi ha un públic potencial tancat a casa seva i, pel que sembla, més receptiu que mai i amb més temps disponible per escoltar les novetats musicals, sobretot a través de plataformes com ara Spotify i YouTube. Les discogràfiques catalanes es troben al mig d’aquest debat, totes elles actives, però amb planificacions diferents. En molts casos es van llançant singles i videoclips –si ja estaven gravats abans del confinament–, però també s’ajorna el llançament d’àlbums que estaven previstos per a aquesta primavera, com ara els de Sílvia Pérez Cruz i Els Amics de les Arts. I s’esperen notícies sobre altres discos importants en preparació: Txarango, Sanjosex, Sidonie... També és simptomàtic que una veu ja consolidada com Cesk Freixas posi en marxa una campanya a Verkami per poder editar el seu nou disc.
Música Global
Salvador Cufí, director de la discogràfica Música Global , destaca que la seva empresa no s’ha aturat en cap moment, gràcies al teletreball. Música Global tenia previst publicar per Sant Jordi els nous discos d’Els Amics de les Arts –coeditat amb Universal– i Glaucs, però “ara segur que no serà així”. “Un grup com Els Amics de les Arts encara ven molts discos físics i fins i tot tenim previst editar una edició molt maca en vinil d’El senyal que esperaves. Ara anem llançant singles [Els Amics en porten ja tres i Glaucs ha avançat Tot és possible]. Els Amics de les Arts estan ajornant dates de la gira fins a la tardor, així que el més probable és que el disc també s’endarrereixi fins al maig, al juny o, a les males, ja al setembre. Però m’encanta la seva actitud, perquè es passen hores i hores generant continguts per a la xarxa, com ara la sèrie Atrapats aquí”, diu Cufí. Música Global acaba de publicar el primer single (Siento que vuela) del nou disc de Judit Neddermann, que havia de sortir al maig, però ho farà al setembre. Serà un segon semestre ple de novetats: Buhos, Porto Bello, Miki Núñez, Manu Guix, Pantaleó, etcètera.
Picap i Delírics
Albert López va agafar fa uns mesos el relleu de Joan-Carles Doval en la direcció d’una altra de les discogràfiques catalanes històriques, Picap , en el marc de la qual López també ha impulsat el segell Delírics , dedicat als artistes i grups emergents [PAWN Gang, 31 Fam, Flashy Ice Cream, The Bird Yellow, Mostassa] i, per tant, orientat també a un públic jove que gairebé ja no consumeix música en formats físics. “Treure ara un disc sencer és cremar cartutxos, sobretot perquè no es poden fer concerts de presentació. El gran condicionant és el directe, però tampoc no es poden gravar videoclips. El que sí que es pot continuar fent és la promoció en línia, llançant singles per anunciar la sortida de discos que s’acabaran publicant al setembre o l’octubre”. Picap sí que ha publicat en ple confinament alguns discos, com L’estació dels somnis, de Joan Isaac, i Cuba va!, un disc col·lectiu aparegut amb el segell Barnasants. A Delírics, on molts artistes ja no parlen de discos sinó de cançons, hi ha alguna excepció com ara el grup de música urbana 31 Fam, que va publicar el seu àlbum Valhalla (Vol. 1) el dia 6 d’abril i l’havia de presentar el dia 12 a Razzmatazz, però el concert va haver de ser cancel·lat. I tot just la setmana passada, Flashy Ice Cream va estrenar el primer single (Celebro i bec) del seu segon àlbum, que hauria de sortir al maig.
Bankrobber
Bankrobber té entre els seus llançaments immediats el nou disc del músic bisbalenc Sanjosex. “Encara ens estem plantejant què fer. Aquests dies és molt difícil treballar amb el format físic, pels problemes de distribució. No tenim clar si llançar el disc primer en digital o deixar-ho tot ja per al setembre, encara que hi hagi algun concert de presentació programat a principis d’estiu”, explica Marçal Lladó, un dels responsables de la discogràfica, que aquests dies ha continuat fent llançaments digitals, sobretot singles: la relectura de Close to me, de The Cure, que ha fet El Petit de Cal Eril; el single Himiko, de L’Espiadimonis, o l’EP Cançons confinades, gravat aquests dies pel trio Ran Ran Ran com a testimoni del que estem vivint.
U98 Music
Jordi Puig, director d’ U98 Music , creu que aquest “és un moment per ser generós i posar contingut nou a les xarxes, perquè la música, com tota la cultura, és una necessitat bàsica, i per això volem continuar treballant i ensenyant coses noves”. En un parell de setmanes, U98 ha llançat els àlbums Ni tan mal, de Pachawa Sound, i Mercuri, de Xarim Aresté, i singles de Nico Roig, Toni Cayena, Vuit, Chet, Carmen 113, Cesk Freixas –la versió d’Il mondo que va fer per a La Marató– i David Ros, amb La vida és nostra, una cançó molt optimista i un videoclip ple de cares populars, per fer front a la crisi.
Kasba Music
“Estem ajornant el llançament de nous àlbums perquè nosaltres juguem molt la basa dels mitjans de comunicació i ara les revistes no surten amb normalitat i les ràdios no actualitzen continguts”, diu Joni D, de Kasba Music . Ara les seves grans apostes són el segon disc de la banda de punk-metal Ratpenat, 50% glam, 50% clavegueram, amb la col·laboració de Morfi Grei –la seva primera gravació en català des de Ciutat podrida, de la Banda Trapera del Río–, que sortirà el 8 de maig; i el tercer disc de Nakany Kanté, que estava previst per al maig, però es publicarà al setembre. Joni aprofita ara per “pujar a les plataformes coses d’arxiu”, d’antics grups de punk i hardcore com ara Juanito Piquete y Los Mataesquiroles, El Oso Yonqui i Pixamandúrries.
Discmedi
“El món és digital? Jo ho qüestiono una mica, i crec que matar les coses abans que es morin, com estan fent alguns mitjans amb el disc físic, és una mica irresponsable. No tothom té Spotify”, apunta Àlex Eslava, director de la segona discogràfica més antiga de la llista, Discmedi , que també és distribuïdora i ha mantingut les sortides de nou material, en coordinació amb les plataformes de comerç en línia més potents del sector. Entre els seus llançaments més recents, hi ha els nous discos de Sabor de Gràcia, Macedònia i Tren Seeger, amb El poder de la cançó: un disc d’adaptacions en català de clàssics de Pete Seeger, amb convidats com ara Pi de la Serra i Gemma Humet. A més, Discmedi distribueix el nou disc de Sopa de Cabra i s’encarregarà també del comiat de Txarango, encara sense data.
