Paraula de músics

Tres llibres de tres músics catalans –Cesk Freixas, Suu i Adrià Salas– inauguren la col·lecció Contraveu de l’editorial Rosa dels Vents, dedicada a la poesia i els textos breus. Freixas ja és autor de dos llibres més –Paraules per a Gaeta i Alè de taronja sencera–, però en el cas de Suu i del vocalista de La Pegatina significa la seva estrena literària. Freixas i Salas, tot i ser el primer un cantautor i el segon un dels rostres més reconeixibles de l’actual música festiva a Catalunya, pertanyen a una mateixa generació i fa temps que es coneixen. Suu, en canvi, un dels fenòmens sorgits a les xarxes més aclaparadors dels últims anys, recorda encara quan, sent adolescent, va arribar a entregar una safata de magdalenes a La Pegatina després d’un dels concerts del grup. “Els he vist mil vegades en directe i en soc una fan eterna”, confessa. “Tant l’Adrià com la Suu expliquen coses que traspuen molta sinceritat”, rebla Freixas. “Crec que tots tres compartim el fet de no voler inventar-nos personatges sinó de mostrar-nos tal com som.”

La sinceritat, precisament, és un dels pilars de Fauna o amor, estrena literària de Suu. “M’agraden autors com ara Bukowski, Capote i Kerouac perquè tot el que expliquen és verídic”, revela. “El que expliquen traspua tanta cruesa que em costa de creure que sigui inventat.” Escriure, a Suu, que té guardats al calaix “un munt de textos” que mai no han acabat en cançons, li ha servit de “refugi”. “Vinc d’un procés personal en què ho he passat malament en moltes relacions i després del qual m’he retrobat amb mi mateixa. Tenia un munt de coses al cap i, fins que no les he escrit i llegides, no m’he adonat del que realment volien dir.”

Salas, “el típic”, segons confessa, que a l’escola guanyava tots els jocs florals, juga a gust amb les paraules i els seus sons, com ja es desprèn del títol del seu llibre: Salsa i Salas tenen les mateixes lletres. “Sempre he estat un gran amant de Joan Brossa així com també del Verbàlia de Màrius Serra, que és tota una enciclopèdia”, diu el cantant de La Pegatina, el pare del qual ja va publicar un llibre de poesia en els seus anys de joventut. “Jugar amb paraules et condueix a pensaments als quals, sense jugar-hi, no hi hauries arribat. És com quan t’adones que etiqueta, per exemple, és també una ètica petita. M’agrada que el lector pensi, interpreti i miri de treure’n tot el suc.”

Cesk Freixas, finalment, ha vist cristal·litzar a El delta de les paraules un vell pensament: “Tenia al cap aquesta idea conceptual de les paraules com un riu i que desemboquen en un delta, que és on podem parlar i dialogar.” El seu llibre parla de “temes universals com l’amor, la mort i tot el que envolta les relacions entre persones” i pot servir, com els volums de Salas i Suu, per “apropar la poesia a un públic que potser no està massa acostumat a llegir-la”. La mort del seu pare i el naixement de la seva filla, tot plegat amb molt pocs dies de diferència, és, d’altra banda, una vivència que ja ha marcat algunes de les últimes cançons de Freixas i que, ara, també queda plasmada en el paper. “En el confinament, per desgràcia, no és així, però escriure ha estat sempre per a mi una rutina diària, fins al punt que, quan em falten cançons, obro el calaix per veure què hi tinc”, conclou.

La col·lecció Contraveu donarà veu els pròxims mesos a Clara Peya i Marc Parrot.