Música per fer sentir que voles

Germana –un any més gran– de Judit, amb qui el desembre va compartir un disc de nadales, Meritxell Neddermann debuta com a solista amb In The Backyard Of The Castle (Halley Records), un doble disc amb dues versions diferents de nou mateixes cançons, quatre en català i cinc en anglès, que la mostren com una artista amb predilecció per al soul i el pop indie electrònic, amb ús de ginys com el Vocoder o els loops, però d’allò més oberta a tota mena de músiques diferents. “Debussy, Beethoven, Bola de Nieve, Art Tatum, Thelonious Monk, Sonny Clark, rumba cubana, trap, reggaeton...”, anomena, un rere l’altre, quan se l’interroga pels seus gustos musicals.

Neddermann, natural de Vilassar de Mar i amb una trajectòria professional i personal que inclou un període de set anys viscut entre Boston –va estudiar al reconegut Berklee College of Music– i Nova York, durant tota la vida ha tocat el piano, però no ha estat fins aquest projecte amb nom propi que s’ha revelat, també, com a lletrista i cantant. “Fa tres anys que em vaig posar a cantar, i tot i que al principi, costa una mica i intueixo que és un procés que dura tota la vida, acaba sent catàrtic i alliberador”, confessa. “Veure el teu cos vibrar mentre cantes i expliques experiències és bonic i commovedor.” De lletres, afirma, n’ha escrit tota la vida, però no ha estat fins ara que han començat a formar part del seu discurs artístic. “Va haver-hi un moment que la meva creativitat va derivar cap aquí”, recorda. “A Nova York, tocant amb músics, vaig adonar-me que n’hi havia molts que no únicament eren boníssims amb els seus instruments, sinó que, a més, feien cançons.” Ràbia, tristesa i, sobretot, alliberament són algunes de les emocions que Neddermann ressegueix a In The Backyard Of The Castle. “M’agrada buscar amb la música sensacions com la que tens quan voles”, diu.

Els anys als Estats Units, a Neddermann, van servir-li per aprofundir en músiques com el soul i el gòspel; per “pensar en clau musical, com tothom a Berklee, 24 hores els set dies de la setmana”; i per acumular experiències com la de compartir escenari, en un dels projectes educatius del centre, amb la històrica Valérie Simpson. “Van convidar-hi Jimmy Page [guitarrista de Led Zeppelin]”, recorda. “Però finalment... no es va decidir a tocar!” Tres anys després del seu retorn a Catalunya, Meritxell Neddermann està plenament integrada ja en l’escena musical més inquieta i exploradora del país, com ho certifiquen les seves col·laboracions amb Nico Roig (amb qui vam veure, la tardor passada, fer un suggeridor espectacle que es podia seguir només amb auriculars) o, també, amb el grup Seward, del qual la pianista ja és membre. “Les formacions de Seward són molt flexibles, la qual cosa m’encanta, perquè en cada concert sorgeixen coses diferents”, explica. “Em va costar un any sencer adaptar-me, però crec, finalment, que en qüestió de timings, en marxar i tornar quan tocava, tot ha anat rodat”, conclou.