Ofrena floral, malgrat tot
Avui es commemora el 175è aniversari del naixement a Folgueroles del prevere i poeta Jacint Verdaguer
L’organització anima tothom a participar de l’homenatge amb versos a les xarxes socials
Avui fa 175 anys del naixement a Folgueroles del poeta Jacint Verdaguer, que va morir el 1902 al mas Vil·la Joana, a Collserola. Tot i l’estat de confinament, la Fundació Jacint Verdaguer, l’Ajuntament de Folgueroles i Amics de Verdaguer no han volgut deixar passar l’efemèride i han ideat un sistema per superar els entrebancs.
Amb el lema Cobriu-me de flors, en referència a un vers del poema verdaguerià Fulcite me floribus, del seu llibre Idil·lis i cants místics (1879), es farà una ofrena floral per engalanar el monument del Pedró de Folgueroles, respectant les mesures sanitàries pertinents. Els folguerolencs podran dipositar el ram directament a la plaça, mentre realitzen un dels desplaçaments diaris permesos, o avisar l’organització, que passarà a buscar el ram a cada casa. L’acte, així, mantindrà la tradició dels veïns de portar flors al Pedró el dia de la Festa Verdaguer, que aquest any tenia trenta actes literaris i festius previstos que han hagut de ser cancel·lats. L’acte principal d’homenatge té el repte afegit, això sí, de cobrir totalment de flors el monument.
A més de l’ofrena floral, l’organització anima tothom a participar de l’homenatge amb versos a les xarxes socials. Qui hi vulgui participar haurà d’enregistrar un vídeo recitant el poema que dona nom a l’acció i publicar-lo amb les etiquetes #Verdaguer175 i #17V. Poden gravar-se a elles mateixes o escollir una flor, explicar quina és i recitar el poema mentre l’enfoquen.
Novel·la sobre el poeta
El que no impedirà la pandèmia és la lectura de Fills de la terra dura (Comanegra), novel·la de Daniel Palomeras que havia de ser un projecte audiovisual i que finalment ha vist la llum en format de llibre.
Daniel Palomeras (Santa Maria d’Oló, 1949), que professionalment es dedica a la medicina, mostra en capítols breus aspectes de la personalitat de Mossèn Cinto a través, entre d’altres, de la visió de coetanis i antagonistes amb qui es va relacionar, com ara el marquès de Comillas, el bisbe Morgades, Claudio López i el també eclesiàstic, poeta i periodista Jaume Collell.
Fills de la terra dura ens acosta a la vida de Verdaguer sense caure en el parany de la mitificació ni en la superficialitat, posant l’accent en el llenguatge, en l’estil i la llengua més genuïna. L’autor situa els grans conflictes del poeta i, paral·lelament, construeix el retrat d’una època i d’un país a partir de breus estampes de gran bellesa.
