Cultura popular

MARTA HUERTAS

FOTÒGRAFA

“Tot ho arreglem, crisis i alegries, envoltats de gent i bon menjar”

No sabem quan tornaran les fires i festes populars gastronòmiques però apareixen idees com la ‘Santa Guia’ per donar visibilitat al sector i promocionar els productes i experiències locals

Us plantegeu com fer la fira de la cirera sense cireres. És així?
Les festes populars no es poden posposar perquè estan associades a unes collites de temporada. Els productors han hagut de deixar de vendre als restaurants però també han tingut importants pèrdues quan s’han deixat de fer les calçotades o els arrossejats a la zona del Delta. De cara al bon temps és quan hi ha més activitats i més festes gastronòmiques s’organitzen, i s’ha parat de cop.
Us reinventeu amb la ‘Santa Guia’ per saber que hi són?
Sí, volem donar visibilitat al sector perquè tenim moltes empreses que fan experiències gastronòmiques que estan lligades als productors. Se’ns va ocórrer donar-li aquest nom perquè sigui com la Bíblia, i no ens oblidem de tots els qui viuen del turisme gastronòmic, des dels que fan rutes i experiències o tasts de productes. L’oferta és molt potent però està dispersa i volem aglutinar tot el que tingui a veure amb experiències gastronòmiques per trobar-les més fàcilment. Des del productor, el cuiner o el que organitza les rutes amb bicicleta. Tots hi estan convidats.
Quina ha estat la resposta?
Estem contents perquè s’hi han engrescat empreses, autònoms i cuiners que fan activitats gastronòmiques. També hem contactat amb comunitats autònomes i les diputacions que ja tenen les seves rutes. Ara mateix tenim una setantena de propostes a totes les comunitats.
La crisi ha creat vincles entre productors i ciutadans. Canviarem hàbits o ens n’oblidarem?
S’ha recuperat la consciència i donat més valor al comerç i el producte local, però faltarà veure si tindrà continuïtat. Per això també volem actualitzar la guia, i un cop hagi passat tot i tornem a fer plans per sortir, tenir recopilada l’oferta que tenim a tocar i que no ens havíem plantejat.
Unes vacances gastronòmiques de proximitat...
Sí, ara serà una oportunitat. Tenim formatgers artesanals que t’ensenyen tot el procés d’elaboració i que mai ens havia entrat dins els plans visitar. El turisme gastronòmic està en constant creixement i estem oberts a fer d’altaveu per a aquestes empreses que tenim al territori.
No hi ha el perill de saturar-nos amb tanta oferta de fires i experiències?
S’ha de donar valor i anar més enllà de les fires que els caps de setmana omplen el calendari, i buscar trets singulars que donin valor. Les festes gastronòmiques ja van lligades a tradicions que les fan singulars. Amb els milers de municipis espanyols tenim una oferta gastronòmica molt diversa.
Segons la vostra experiència, on hi ha més moviment?
Al País Valencià ens trobem que s’està fent molta feina per recuperar i reivindicar tot el patrimoni gastronòmic. És la comunitat autònoma que tenim més activa, lligat també amb l’activitat festiva.
La gastronomia està de moda?
Tot aquest moviment foodie fa ressorgir i donar importància al que mengem i com ho fem. Potser sí que hi ha la part més superficial de mostrar-se, sobretot a les xarxes socials, però també hi ha la part positiva de compartir experiències i recuperar receptes, que forma part també de la nostra cultura. Veus que tots els cuiners reconeguts han deixat de costat les influències impostades per buscar les arrels i els productes locals.
Com decideix crear una revista digital de gastronomia?
Com a fotògrafa m’he sentit molt còmoda fent reportatges de les festes populars. És l’espai on conflueixen les meves passions, que són la gastronomia, no tant per cuinar però sí per menjar, i sobretot per explicar les històries de com la gent es relaciona. Crec que les festes populars recullen els orígens del recol·lectar, cuinar i compartir el menjar.
Explica que tot sorgeix per culpa de la paella.
Sí, és allà on tots els meus interessos van agafar forma. I sobretot quan vaig descobrir amb la família del meu company com preparen la paella valenciana. És un moment de trobada per xerrar i cuinar plegats per acabar compartint la paella cadascú amb la seva cullera. I amb una recepta que es transmet des de fa generacions.
Obrir bars i terrasses, abans que escoles, ha estat prioritari. És la cultura mediterrània?
Abans que res ha estat la urgència de sortir de casa i que som el país que tenim més bars per metre quadrat. Estem acostumats a arreglar-ho tot, tant les crisis com les alegries, envoltats de gent i bon menjar. També s’hi han tancat grans negocis.
Com se li acut el nom de ‘Patata Santa’ per a la seva revista?
Un joc de paraules que soni divertit i fàcil de pronunciar, però a la vegada és un producte bàsic i li donem la categoria de santa i la fem important.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona