Aire pur a Venècia

Vivim gràcies a l’aire, però també morim per culpa de l’aire. Nou de cada deu persones del món inhalen contaminació atmosfèrica. L’assassí –només aparentment– invisible que s’allotja en l’ambient es cobra cada any set milions de víctimes; 400.000 a Europa. “Respirar aire net és un dret, i l’hem de defensar amb dents i ungles”, exclama l’arquitecta Olga Subirós, l’artífex del pavelló català de la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia, que s’hauria d’estar celebrant ara amb aquest lema general: Com viurem junts?

La pandèmia de la Covid-19 ha desplaçat l’esdeveniment de la ciutat dels canals al maig de l’any que ve, però els seus organitzadors han autoritzat que es difonguin virtualment les investigacions dels pavellons nacionals –el de Catalunya forma part del programa dels Eventi Collaterali, que també té entitat oficial– amb la condició que mantinguin en secret com formalitzaran les instal·lacions.

Subirós va presentar la seva proposta al concurs que convoca l’Institut Ramon Llull, promotor de la presència catalana a Venècia, el 2019. I va guanyar a pesar dels recels que va causar en alguns sectors del col·lectiu d’arquitectes que haguessin preferit l’esquema habitual de showroom d’arquitectura catalana. I el cas és que el trasbals del coronavirus ha intensificat el missatge d’alerta que vol transmetre aquest atípic pavelló. “La Covid-19 ens ha fet més conscients del que està passant a l’aire, en què es donen totes les crisis globals. En l’aire podem llegir en quin punt de la civilització ens trobem”, raona Subirós.

Air/aria/aire, el títol del projecte, concep l’aire com una arquitectura de facto. La gran casa de tots. Un bé comú que ens convé protegir. Ens hi va la vida. “Ara és irrespirable i no ho hem de permetre”, sosté Subirós, que en la seva funció de comissària ha creat un equip singular per materialitzar les seves preocupacions sota tres signes hibridats: art, ciència i tecnologia.

El pes de la recerca l’ha dut el despatx 300.000 Km/s, fundat per Mar Santamaría i Pablo Martínez, pioner en el tractament de dades massives, que ha creat un conjunt de mapes que fan palpables els estralls de les substàncies nocives que s’amaguen en l’aire. Una cartografia inèdita gestada amb una metodologia també inèdita que creua dades de naturalesa diversa –urbanístiques, econòmiques, mèdiques…– elaborades per institucions públiques i privades però també per la mateixa ciutadania. “És nou coneixement per compartir, per discutir i, sobretot, per actuar”, subratlla la comissària.

El cas d’estudi és Barcelona i els sondejos són alarmants. Des de fa més de deu anys, la capital catalana incompleix les directrius europees de la qualitat de l’aire, però ni així ha estat capaç d’emular les polítiques valentes d’altres ciutats que sí que estan lluitant de cara, i amb bons resultats, el greu problema de la pol·lució. Subirós posa el focus de la vergonya en els cotxes. N’hi ha 6.000 per quilòmetre quadrat, la densitat més alta de tot Europa. El 60% de l’espai públic de Barcelona està ocupat per vehicles contaminants, aparcats o circulant. “Hem de recuperar aquests espais per a la vida. Ara ho són de la mort.”

I compte: tot el territori català es ressent d’aquest còctel verinós que produeix la gran ciutat del país. “El fet que Barcelona, per l’encariment de l’habitatge, hagi expulsat tants dels seus habitants ha incrementat el trànsit a l’àrea i a la regió metropolitana. Segons la direcció del vent, l’ozó troposfèric [un gas tòxic responsable d’unes 2.000 morts prematures l’any a l’Estat espanyol] arriba a Osona i, inclús, a Begur”, revela Subirós.

“Estem trigant, hi ha coses que és claríssim que hem de fer i no estem fent”, avisa l’arquitecta, que junt amb els seus còmplices ha fet una llista de dotze mesures de sentit comú i d’aplicació urgent, com el reforç radical del transport públic. Només depèn de la voluntat política i d’un principi que, a parer seu, hauria de regir el model de ciutat: “El que posa la salut i la vida de les persones al centre de la presa de decisions.”

L’exposició que donarà forma a aquesta investigació és una incògnita, però sí que s’ha desvelat que serà immersiva i que una veu emergirà enmig de tanta estadística depriment. La de la cantant Maria Arnal, que ha compost una ària expressament per al projecte, amb esperit combatiu.