Política i altres crims

“Vaig passar quatre anys a la maquinària d’un partit, a la maquinària on es gesten les eleccions locals, i, per tant, els mecanismes i les regles del joc em som familiars”, explica l’escriptor banyolí Miquel Aguirre sobre la seva cinquena novel·la, Els cadàvers del candidat, la tercera que publica amb Llibres del Delicte , després d’Els morts no parlen (2015) i Animals dels marges (2019). Com en els casos precedents, Aguirre continua sense estar lligat per les servituds del gènere negre –“Hi estic d’una manera circumstancial i mai no m’ha interessat la investigació en si: ni m’atrau, ni em motiva, ni m’encurioseix”–, i defineix clarament Els cadàvers del candidat com una novel·la política. “Però com que la política s’acosta molt a l’acte delinqüencial i criminal, podem encabir-la en la novel·la negra.”

El candidat a què fa referència el títol del llibre es presenta com un empresari tan egòlatra com ambiciós que vol fer el pas a la política i, per aconseguir-ho, es posa en mans de “l’home de les mil cares, un assessor disposat a traspassar els límits de la llei i la moral per pescar un grapat de vots”. I no estem parlant de la presidència dels Estats Units, sinó de l’alcaldia d’un poble imaginari anomenat Fontova –un homenatge a Àlbum de Fontclara de Josep Pla–, però per a Aguirre “la llavor de tota ambició comença a escala local”. Fontova és una petita població on mai no passa res, “un poble que viu millor estancat en la glòria del passat que no pas en el present”.

En aquest context, l’empresari reconvertit en candidat es planteja com s’ho ha de fer per accedir al poder en un lloc “on tot va bé, no hi ha desig de canvi i l’alcalde fa 40 anys que és a l’Ajuntament”. El “moll de l’os” de la novel·la és justament la preparació de la campanya electoral: “Buscar gent per a la llista i un missatge guanyador que connecti amb la població.” És, en resum, “la conquesta del poder, un dels temes clau de la política”. Potser el tema en majúscules.