“Sense estrenes, no obrim

Els cinemes Albéniz de Girona les han vist de tots colors. L’antic teatre, obert l’11 d’abril del 1923, és un dels referents en el sector cinematogràfic i un dels pocs cinemes, reconvertit fa temps en multicinema, dotat dels equipaments més moderns, que encara aguanta en un nucli urbà (deixant de banda Barcelona, els multicinema se situen majoritàriament a les àrees perifèriques).

L’històric cinema va anunciar el mateix dia que s’implementava el toc de queda –ara fa just una setmana– que tancava fins al 31 de gener, sense esperar que l’enduriment de les mesures decretades pel govern de la Generalitat per contenir la pandèmia obligués a tancar totes les sales de projecció de Catalunya, com ha estat finalment el cas, des de divendres.

“El temps ens ha donat la raó i els números no surten. La mesura és una manera d’aixoplugar-nos per mirar de sortir-nos-en i reobrir quan torni a haver-hi estrenes destacades i continuades.” Aquest és, segons Josep Maria Pallàs, el programador d’aquest cinema i d’altres del territori, el problema principal. Creu que fins que no hi hagi un pla d’estrenes amb films de l’estil Wonderwoman 84 o Crocs no es repuntarà. Encara tot és imprevisible, perquè no ho saben ni les majors si acabaran estrenant-la als EUA “i si no ho fan allà, molt menys aquí”, indica. Pallàs no creu que el problema sigui tant l’streaming i que Disney estreni directament a la seva plataforma les seves produccions, perquè tampoc l’acumulació de títols ho permet i no hi hauria prou dates l’any que ve per estrenar-les.

Sobre la pèrdua de l’hàbit tampoc pateix tant, recorda que quan va sorgir la moda del vídeo domèstic tothom es quedava a casa, però al final sempre hi ha un retorn a les sales fosques. Té clar que aquesta crisi, “la més bèstia mai viscuda”, no només afecta el seu sector, però també no s’està de criticar amb duresa que la “desunió” els ha perjudicat. “Bé que la restauració ho ha fet, de queixar-se i reclamar ajudes al govern.” Tampoc la desunió del govern estatal se’n salva, perquè no entén que cada comunitat autònoma vagi pel seu compte quant a prendre mesures, amb els consegüents greuges comparatius que sorgeixen; però tampoc el d’aquí, el català, que està “clarament dividit i tot és un desori”.

I tornant als números. Segons una consultora, la setmana passada es va tancar amb 210.000 espectadors a tot l’Estat. Un milió menys que l’any passat en les mateixes dates. “Ha perdut la restauració un 85% de la seva recaptació? Això sí, el seu és un problema d’estat”, rebla Pallàs.