L’esperit de la resistència

El 12 de març del 2016, set guerrillers kurds van aconseguir escapar del setge perpetrat per l’exercit turc al barri Sur de la ciutat de Diyarbakin (Amed en kurd). Feia més de tres mesos que, junt amb un grup de resistents format majorment per homes i dones joves, combatien contra la violència militar decretada per Erdogan per fer la vida impossible als kurds, que van haver d’abandonar un barri que va quedar destruït. Aquell dia, 42 combatents van fer els darrers atacs per trencar el setge de l’exèrcit turc, de què 35 van donar la vida fent possible que hi hagués 7 supervivents amb el deure d’explicar la història (la brutalitat del setge, però també la fermesa de la resistència) i tenir memòria dels morts. D’aquí, fugint de Turquia, han donat a conèixer els fets que el règim d’Erdogan ha amagat comptant que la resta del món mai no és prou sensible al sofriment del poble kurd. Una de les formes amb què s’ha recollit el testimoni dels supervivents és la pel·lícula Per la llibertat (Ji Bo Azadiyê), que l’equip de producció d’una cineasta catalana, Alba Sotorra, ha ajudat a fer possible.

Quan va produir-se el setge a Diyarbakir, Sotorra estava en procés de gestació del seu documental Comandant Arian, que, del 2015 al 2017, va dur-la diversos cops al Kurdistan sirià per seguir-hi les dones kurdes que, formant part de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), lluiten contra l’exèrcit d’Estat Islàmic. “La resistència es troba en l’esperit d’una dona lliure” és el seu lema. Aquesta lluita alliberadora, a més, ha afavorit que a Rojava, convertida en una regió autònoma dels kurds dins del territori sirià, s’hagi donat una revolució: un sistema polític absolutament paritari i unes formes d’organització econòmica col·lectives. Produïda a Rojava, Per la llibertat es presenta com la primera pel·lícula kurda realitzada després de la revolució. Sotorra va tenir constància del projecte per la seva relació amb persones kurdes vinculades a l’audiovisual, entre què el director del film, Ersin Çelik, i va disposar-se a col·laborar en la producció. I, un cop fet, intervenint de manera decisiva en la postproducció i també en la difusió internacional, que, com tantes altres coses, s’ha vist limitada per la Covid-19, després que sortís catapultada de la seva estrena en el Festival de Rotterdam.

Tot i els impediments, que han fet que la pel·lícula no s’hagi pogut seguir exhibint a Catalunya, Sotorra ha participat aquesta última setmana en una gira que l’ha duta a presentar Per la llibertat en diverses ciutats de l’Estat espanyol (Sant Sebastià, Bilbao, el Ferrol, Santiago de Compostel·la i Madrid) juntament amb el coproductor Diyar Esso i tres membres del seu equip: Mar Garro, Andrea Vilches i Nabil Benseddick. És així que, volent contactar-hi en sentir-me commoguda per la visió d’un film que fa present l’esperit de resistència com la voluntat d’existir defensant la vida i la identitat que volen arrabassar-te, vaig parlar amb la cineasta mentre feia ruta per carretera amb els seus companys de viatge. Què singularitza aquesta pel·lícula? “Que està concebuda, rodada i protagonitzada per persones implicades en la història que explica. Tant és així que fins i tot dos [citats com a Haki i Servan, el pirata en un rètol al final del film] dels set supervivents s’interpreten ells mateixos. L’important és que hi ha la veu de tots (dels vius i dels morts), havent-se escrit el guió a partir dels dietaris dels qui van participar en aquella resistència i que han conservat aquells qui, sent-ne els dipositaris, van escapar del setge”, diu Sotorra.

De fet, com també afirma la cineasta, el film neix de la necessitat d’homenatjar les persones que van perdre la vida en el setge i que apareixen en fotografies al final de la pel·lícula, de la mateixa manera que, en l’esmentat documental d’Alba Sotorra, la comandant Arian mira les imatges de les companyes combatents mortes. És la memòria sempre deguda a les víctimes d’una barbàrie. Esperem que Per la llibertat aviat torni a fer-se visible a les pantalles catalanes: no és una pel·lícula per oblidar.