Cultura

opinió

Fita, passat, present i futur

Estava bé. Estava la mar de bé. Vaig anar a veure Domènec Fita a casa seva fa encara no 15 dies, el dia abans de Sant Narcís. La Fundació Fita acabava d’estrenar un documental sobre la relació de la seva obra amb la catedral a la Casa de Cultura, la seva primera casa. Per això el volia anar a trobar, i xerrar una estona amb ell i amb l’Àngela, de tot una mica. Vam estar prenent el sol, vam repassar la situació política del país –continuava tan compromès com sempre amb la llibertat de Catalunya–, i vam parlar de Girona. També vam remenar pel taller, perquè ell continuava treballant, amb uns dibuixos de rostres que em van meravellar. I experimentava amb uns vidres, amb què jugava amb diferent il·luminació. Amb 93 anys, i encara capaç de crear! Fita va ser sempre un artista i un artesà, i ho va mantenir fins al darrer dia.

També va exercir sempre d’ambaixador de Girona, allà on anava hi portava el nom de la ciutat. I la seva petjada és present en molts edificis i racons, tenim la sort que Girona s’ha convertit en una exposició permanent de les seves obres, i que només caminant pels carrers podem gaudir-ne. Vull destacar també la seva petjada humana, tant o més important. La docència, la relació constant amb el sector de la cultura i la implicació al barri de Montjuïc, on vivia. Generacions de nens i nenes el van conèixer i van començar a valorar l’art gràcies a les visites al seu taller, que era també i gairebé sense voler-ho un centre de formació i divulgació.

Ell se sabia correspost, reconegut per la gent de Girona per tot el que ens ha donat. Ha marxat una de les nostres principals referències culturals, ara cal mantenir viva la seva obra i el seu record; ben segur que la fundació se n’encarregarà amb la passió que hi ha destinat sempre. És imprescindible que un espai públic porti el seu nom, en un homenatge perpetu a la seva figura. Un espai singular, que representi els valors que Fita ens ha llegat, proper a casa seva, i des d’on es multipliqui cap a la ciutat a través dels que seran els artistes del futur quan siguin grans. La mort de Domènec Fita no ha de ser cap final per a l’art a Girona, sinó les arrels de tot el que ha de venir. Gràcies per tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una trentena d’autors signaran llibres per Sant Jordi a Tortosa repartits entre llibreries i floristeries

Tortosa

El CaixaForum de Girona s’endinsa en la “màgia” del procés de creació de les pel·lícules de Pixar

Girona

Expiació, desastre i extermini

barcelona

‘Èxtasi’ de Dalí pel 3D

Girona

La donació del fons de Guillem Soler descobreix un artista multifacètic

Girona
guardó literari

Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella

Restringits, però actius

Restringits, però actius

Barcelona

A cops d’emoció

Barcelona
cinema

Vicky Peña, premi RNE Sant Jordi de Cinematografia