Art

Art efímer a les Gavarres

Exposició ·

El Festival Internacional Art & Gavarres arriba a la tercera edició amb vint-i-tres artistes que han creat enmig de la natura

La proposta vol ser un instrument per descobrir nous espais naturals del massís i, a la vegada, el treball que fan els artistes

Aquesta edició homenatja l’artista bisbalenc Pere Noguera

El massís de les Gavarres s’ha convertit per tercer any consecutiu en una gran sala d’art a la natura i a cel obert. Una oportunitat de convertir les 28.672 hectàrees de sòl no urbanitzable del PEIN en alguna cosa més que natura i patrimoni. La nova convocatòria del Festival Internacional Art & Gavarres, que arriba a la tercera edició, vol servir precisament com a descoberta d’aquest gran espai a través de la creació artística.

En aquesta edició vint-i-tres artistes han elaborat setze obres d’art que tenen un destí clar: ser efímeres. I el pas del temps ja és evident i les peces úniques s’han anat desgastant. El repte ara és veure com està quedant l’obra i buscar-lo tal i com es va instal·lar al web del festival.

En aquesta tercera edició els artistes s’han instal·lat, com a marc de treball, en antigues pedreres i terreres. Els comissaris de la mostra, Àngels Artigas i Oriol Granyer, expliquen que amb l’art “es vol acostar el patrimoni natural a través d’una altra mirada, fet que li atorgarà un clar valor afegit”. Artigas destaca la importància que els artistes realitzin les seves obres “enmig de la natura” amb els materials que troben. “Les obres ens permeten veure precisament l’evolució del mateix paisatge, quan aquestes s’hi van integrant; l’obra creada no serà la mateixa ara que d’aquí a uns mesos. Per això podem veure la seva evolució a través de la plana web”, diu Artigas.

Les obres d’Art & Gavarres 2020, que es va iniciar el setembre passat i que es reparteix en set municipis, tindran, doncs, el recorregut que marqui el pas del temps. Un plantejament que es va enriquir a l’inici, amb rutes comentades pels mateixos artistes.

Aquesta iniciativa, impulsada pel Consorci de les Gavarres i El Bòlit, Centre d’Art Contemporan i, segons els seus impulsors, “és una oportunitat per donar a conèixer artistes del territori, combinant la participació de creadors de trajectòria consolidada amb d’altres de menys coneguts”.

Precisament, i segons els organitzadors, l’aprofitament de materials minerals ha deixat una empremta notòria en el paisatge, “sovint inventant llocs nous abans inexistents”. “Parets nues verticals i basses d’aigües permanents, de nova creació, en un context natural de geomorfologies arrodonides i eixutesa mediterrània”, expliquen. Les extraccions evidencien “paradoxes incòmodes, com la transformació posterior d’aquests llocs en dipòsits dels residus que no hem sabut reciclar”. Però també de realitats positives com la creació de nous hàbitats on viuen nombroses espècies que d’altra manera no hi serien. “Són contrastos que ens conviden a pensar també sobre l’empremta que com a espècie volem deixar en l’ecosistema.”

“El nostre objectiu és a cada edició anar descobrint espais dels sis municipis que integren les Gavarres; la descoberta del lloc va associada al recorregut per arribar-hi i, finalment, amb la reflexió que es pot fer del diàleg entre la creació i el seu entorn”, explica Artigas.

Quatre dècades després

El festival Art & Gavarres pren com a referència l’obra de l’artista bisbalenc Pere Noguera i situa la majoria de les localitzacions de les obres en antigues extraccions de terra i pedra de les Gavarres. Fa quatre dècades que Pere Noguera va dur a terme l’acció Prop de la terra a les terreres de Vacamorta, de Cruïlles. Es tracta d’una intervenció cabdal en el context de la cèlebre sèrie d’enfangades que va desenvolupar a finals dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat. Del treball de Noguera destaquen tres trets: la fugacitat de l’obra, la quotidianitat dels materials emprats i l’arrelament al lloc. La mostra, amb obres repartides pels termes de Girona, Celrà, Cassà de la Selva, Llagostera, Mont-ras, la Bisbal d’Empordà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, finalitzarà el 31 de desembre o fins que l temps l’esborri .

Vint-i-tres artistes han fet setze obres

El festival vol esdevenir, doncs, una oportunitat per donar a conèixer artistes del territori, combinar la participació de creadors de trajectòria consolidada amb d’altres de menys coneguts, i, en aquest marc, fer una reflexió sobre l’art, la natura, el pas del temps amb les seves obres . Els artistes que participen en la tercera edició del festival Art & Gavarres són: Albert Gusi, Alberto Martínez, Ció Abellí i Alfons Plujà, Cultural Rizoma, Dani Vilana, Dolors Picazo i Sara Ortiz, Eduard Baulida, Esteve Dalmau, Jofre Sebastian i Janó Baca, Josep Matés Porcel, Josep Vilallonga i Lola Barranco, Laia Escribà i Ignasi Esteve, Lucía Loren, Marc Sellarès Cots, Ona Trepat Rubirola i Pont de Querós.

Una reflexió entre la natura i l’art a cel obert

J.T

Art & Gavarres parteix de la idea que l’art pot ser una eina per ajudar a reflexionar i canviar la mirada sobre el paisatge. És a dir, relacionar art i natura per donar a conèixer aquest espai natural que són les Gavarres. Els artistes participants van crear durant una setmana in situ i amb materials naturals les seves propostes. L’objectiu és clar: unir dos conceptes tan transversals com la natura i l’art a través de les obres d’artistes de renom i que dotin d’una nova perspectiva espais que fins ara quedaven fora del circuit cultural.

Un marc que, en paraules dels organitzadors, no pot ser més representatiu perquè simbolitza la defensa dels valors naturals. Per això precisament és important poder incloure l’art dins d’aquest patrimoni en el qual l’Associació d’Amics i Defensors de les Gavarres ha tingut un paper cabdal. Aquesta entitat, creada el 1977 del segle passat, va ser el primer ariet. Però no va ser fins al 1985, amb el projecte que sonava de fer la variant de Girona, que el moviment va ressorgir i es va aglutinar amb el nom de Coordinadora Amics de les Gavarres. El 1979 la Comissió d’Urbanisme de Girona va aprovar la catalogació preventiva com a parc natural de les Gavarres, i el 1988 la llavors Direcció General de Política Territorial va elaborar l’avantprojecte del futur Parc Natural de les Gavarres, iniciativa que no va prosperar. Amb tot, el 1992 es van tenir en compte els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials de les Gavarres per declarar-les formalment espai d’interès natural (EIN) i van quedar incloses en el PEIN aprovat pel govern d’aquell moment. Posteriorment es va determinar la seva delimitació definitiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona