Una veu que canta per tots

La tardor del 2017, el cantant i compositor gironí David Mauricio va publicar Ocells perduts (Segell Microscopi), un excel·lent debut en solitari per presentar en societat una gran veu formada en àmbits tan diversos com ara els conjunts de festa major, l’Esmuc i el Taller de Músics, on ara és professor, com també ho és a La Moderna de Girona. Ara, tres tardors després, David Mauricio publica el seu segon disc, El fruit vermell (RGB Music), la confirmació del seu talent. “A Ocells perduts les cançons podien tenir més o menys a veure, però parlaven majoritàriament de coses força íntimes i personals. En el cas d’El fruit vermell, la visió és macroscòpica, hi ha una reflexió més col·lectiva sobre què és existir i sobre tot allò que ens envolta. La mort del meu pare i el naixement de fills d’amics meus m’han fet pensar que l’efímer és el que ens dona sentit”, explica Mauricio sobre aquesta col·lecció de 9 cançons gravades a tres estudis, amb David Soler com a productor i guitarrista. “Aquest és un disc que parla de resistència i supervivència, conceptes que són aplicables a diferents situacions i moments: és la part bonica de les cançons”, subratlla Mauricio. Resistència i supervivència són termes molt actuals, però el més curiós és que el disc es va acabar de gravar a finals del 2019 –l’objectiu inicial era que sortís el maig passat–; per tant, abans que la pandèmia fos un malson tan real.

Parlant de virus i persones, David Mauricio diu: “La natura és un engranatge tan gran i nosaltres som tan petits... La humanitat és una cosa única, som capaços de coses increïbles, però no som déus, i respecte a l’univers no som més que una formiga. No fem i desfem al nostre gust, i aquest 2020 ho ha fet encara més evident.” Aquest cúmul de reflexions i sentiments són el rerefons de cançons delicades i precioses com El fruit vermell , El miracle –on parla de l’espècie humana com “la pluja que fa créixer a poc a poc la riuada”, natura en definitiva–, El viatge –“La cançó més d’amor, però l’amor és present a tots els temes”, diu–, Mort d’un estel –“Dins la geometria del gran univers, de vegades guanyes, de vegades perds”– o Ratpenat, on es veu a ell mateix “capgirat però del dret” respecte al món que l’envolta. El disc acaba amb Aquest tresor: “El regal que ens van fer el meu pare i la meva mare a mi i als meus quatre germans: la vida.” El 8 de desembre tindrà lloc a l’ Auditori de Girona la presentació d’El fruit vermell, amb Apel·les Carod, violí, mandolina elèctrica i arranjaments; Miquel Biarnés, bateria; Jordi Ruiz, baix, i David Mauricio, guitarra elèctrica i veu.