Arts escèniques

Incertesa al Brossa

L’Icub bloqueja la pròrroga a l’equip de Hausson i aspira que l’Escenari Brossa s’integri en la veïna Fundació Joan Brossa

Hausson i Bonnín van obrir L’Espai Brossa el 1997 i el 2011 van accedir a dirigir La Seca

El juny del 2021 l’Ajuntament de Barcelona no renovarà ni prorrogarà la concessió a l’equip que va obrir les portes, el setembre del 2011, a la fàbrica de creació de La Seca (avui rebatejada com Escenari Joan Brossa). Segons ha pogut saber aquest diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) pretén unificar la gestió plàstica de la Fundació Joan Brossa (situada al costat en la mateixa finca amb obertura al carrer de La Seca, des del 2018) amb l’àrea escènica. Jesús Julve, conegut popularment com el mag Hausson, lamentava ahir que no se’ls permeti prorrogar cinc anys més, “quan la gestió sempre ha estat impecable”. Tant per la vessant econòmica, com pel seu ferm compromís amb reivindicar la figura de Brossa.

Segons el gerent de l’Escenari Joan Brossa, l’únic argument que se’ls dona és que el canvi es deu a “una voluntat municipal”. El personal ja té notícia d’aquesta situació i hi ha converses informals perquè l’equip s’integri al nou projecte. Fonts municipals han confirmat la voluntat de cohesionar més la vessant plàstica de l’escènica per donar més relleu a Brossa, “amb una línia conjunta”. El projecte també inclou un procés d’obres per fer més permeables els dos espais en un de sol (fet que comportaria un calendari d’obres i un pressupost) a partir del juny del 2021. L’Icub estudia ara si convocarà un concurs públic per a la concessió d’aquesta fàbrica de creació. Hausson i Bonnín van guanyar el concurs en què participaven altres pretendents, que ara podrien voler tornar a presentar-se.

Van ser Herman Bonnín (1935-2020) i Hausson els que van anunciar al mateix Brossa que obririen una sala al seu nom. L’artista va ser present en la inauguració d’un petit espai al carrer Allada Vermell, a la Ribera, el desembre del 1997. Bonnín i Julve han estat sempre vinculats a la Fundació Brossa, com a patrons, i van batallar perquè hi hagués un espai propi on exhibir l’obra plàstica de Brossa, a més de pressionar perquè el Macba en fes una gran exposició i assumís la conservació del seu fons.

La decisió de compartir finca (amb accessos als dos equipaments a través de la terrassa i de l’antiga sala Frégoli, que no són d’ús públic actualment) era molt celebrada, tot i que cada entitat demanava mantenir la seva identitat, forjada durant anys i amb les complicitats de cada sector artístic. La sorpresa ha estat quan aquesta autonomia de cada equip artístic s’ha vist transformada quan s’ha decidit que una entitat englobi l’altra, intueix Hausson.

El mag, que fa sis mesos que mira de redreçar la decisió municipal sense èxit, estrenava regularment els seus espectacles al Joan Brossa. Tot i això, respira alleujat, la major part de la seva carrera professional l’ha dut a terme en espais privats, actuant en convencions i programacions fora de Barcelona.

LA DATA

10-5-2018
S’inaugura
la seu de la Fundació Joan Brossa en un espai de la finca de La Seca. És al costat del teatre, que havia obert la temporada 2011/12.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda