Arts escèniques

Riure o no riure

Marcel Tomàs-Cascai Teatre estrena avui a Temporada Alta ‘Un tal Shakespeare’, un espectacle en què els secundaris prenen les regnes

L’obra s’ha concebut durant el confinament i té una clara voluntat lúdica i “terapèutica”

Ni la misèria que ens toca viure ni l’estat d’ànim poden fer res contra el comediant. Conscient del seu paper terapèutic i amb el deute d’animar dins les seves possibilitats el públic, Marcel Tomàs, un pallasso modern que fa temps va perdre el nas vermell, torna al seu lloc natural, l’escenari, per presentar el nou espectacle de Cascai Teatre, Un tal Shakespeare, amb el qual desenvolupa la seva faceta de bufó contemporani amb un discurs corrosiu, crític i distorsionador.

Fent-se seu allò que el cèlebre dramaturg anglès va exercir en les seves obres, que el teatre és el mirall de la naturalesa humana, Tomàs, acompanyat a escena del seu fidel partenaire Toni Escribano, i amb la codirecció de Susana Lloret, pren temes recurrents i universals de l’univers shakespearià com ara la mort, l’amor, la traïció, la venjança i la gelosia, lligats a la condició humana, i els passa pel sedàs multidisciplinari de Cascai Teatre per conformar un espectacle còmic, divertit i transgressor. També, a més de lúdic, amb un punt pedagògic, hi afegeix Tomàs.

Durant aquest confinament, que és quan es va concebre l’obra “a foc lent”, van trobar per internet fins i tot algú que fa gràfics i recomptes de morts en les seves obres: de les 28 escrites fins a 77 maneres de matar i morir! I a partir d’aquí es van posar a repensar-lo en clau contemporània, com ara imaginar-se què faria Julieta abans de suïcidar-se: “Doncs trucar al 112, d’on l’adreçarien a l’atenció d’un expert en el tema com podria ser un psicòleg argentí de torn que li oferiria una masterclass d’autoajuda”, avança el còmic gironí.

Un tal Shakespeare té com a punt de partida el teatre dins el teatre, on un parell de secundaris d’una obra que s’ha de fer de Shakespeare hauran de prendre les regnes de la funció quan s’assabenten a punt de sortir a escena que els actors mediàtics han estat confinats. Així que els bufons hauran de fer d’Otel·lo, Enric V, Romeu, Rei Lear... Més que mai i obligats per les circumstàncies, els secundaris es convertiran en els robaescenes.

L’obra s’estrena a La Planeta de Girona, dins de Temporada Alta , avui (19.30 h) i demà (18 h). Com ha passat amb l’anterior espectacle de Cascai, Nou-cents, el pianista de l’oceà, té reservades dates per a noves funcions de cara al 2021, tot esperant que la situació millori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín