Setanta anys després

El francès Boris Vian va morir d’un atac de cor el 1959. En només 39 anys va tenir temps de ser cantant i trompetista de jazz, traductor i escriptor. Quan era viu, l’èxit literari no el va acompanyar prou (en vida, va publicar poc), fins al punt de fer-se passar per traductor al francès de les obres del nord-americà Vernon Sullivan (ell mateix), autor de novel·les negres.

El 1950, Vian va començar No te n’escapes, que, tot i que el va engrescar molt, va abandonar, deixant per a la posteritat quatre capítols i una sinopsis. 70 anys després podem llegir com l’han enllestit el grup Oulipo i com l’ha traduït Adrià Pujol Cruells per a Univers.

Un militar torna de Corea i totes les seves exparelles comencen a ser assassinades de manera molt violenta. Tot apunta que ell n’és l’assassí. Aquest seria el resum segons Pablo Martín Sánchez, novel·lista, traductor i 40è membre del grup Oulipo. Admet que la seva aportació a la novel·la és de “només dues mitges frases”, com a part dels jocs creatius i lingüístics que son la base d’Oulipo, creat el 1960.

“Oulipo és un accelerador de partícules de talent”, opina Pujol, escriptor i traductor de No te n’escapes i de L’eclipsi (L’Avenç), de Georges Perec, membre d’Oulipo, en què no hi apareix cap lletra A (E en la versió francesa), i també, entre d’altres, d’Escopiré sobre la vostra tomba (Comanegra), novel·la del mateix Boris Vian.

“Les versions d’obres de Vian en castellà de mitjan anys vuitanta eren infectes, però jo llegia Vian com a cinema de paper, comprat en benzineres”, explica el traductor.

“Quan les vaig llegir en català estaven molt millor, però no eren el mateix que en francès; el més políticament incorrecte –violacions, misogínia, llenguatge groller, violència...– hi era, però atenuat”, cosa que no ha passat amb aquesta obra, és clar, que a més té molt d’humor i moltes frases fetes que Pujol va suar per traduir.

Per a Martín, és una pirueta complicada i fascinant: “La traducció al català d’una suposada traducció al francès d’una suposada versió original en anglès.” L’abril del 2017 els membres d’Oulipo van rebre la proposta, per part dels hereus de Vian, d’enllestir la novel·la de cara al centenari del naixement de l’autor, el 2020.

Hi van participar, especialment, quatre membres d’Oulipo, un dels quals, Eduardo Berti, ha fet la traducció al castellà.

“No confio gaire en obres escrites a moltes mans, però quan la vaig llegir era talment com una novel·la de Vian, de fet, de Vernon Sullivan; hi ha un esforç de contenció dels membres d’Oulipo, de no ser ells i ser Vian”, assegura Pujol.

L’edició inclou fins a vuit annexos en què s’explica l’origen i els detalls del projecte, amb imatges del manuscrit original.