Mor l’historiador Jordi Nadal

L’historiador Jordi Nadal i Oller, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives, ha mort aquest dimarts a Barcelona a l’edat de 91 anys.

Nascut a Cassà de la Selva el 1929, Nadal va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (UB) i va ampliar estudis a Tolosa de Llenguadoc, París, Pavia i Liverpool, on va ser lector de català i castellà. El 1957 es va doctorar en Història a la UB, universitat on va exercir de professor d’Història Econòmica del 1956 al 1967.

Entre el 1968 i 1969 va ser catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat de València i del 1970 al 1980 va impartir-la també com a catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 1981 va tornar a la UB, on va donar classes fins a la seva jubilació, el 1999. En els darrers anys ha estat vinculat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha impartit cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya

Nadal es va especialitzar en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. Va ser membre de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població i va ser part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Va ser fundador, juntament amb Gabriel Tortella Casares, de l’Associació Espanyola d’Història Econòmica (AEHE), que va presidir del 1994 a 1997. També va presidir l’Associació de Demografia Històrica (ADEH), entre 1983 i 1991.

Va col·laborar amb nombroses revistes de l’Estat i de l’estranger, entre les quals la Revista de Historia Industrial, que va fundar i dirigir.

Una de les seves obres més conegudes és ’El fracàs de la revolució industrial a Espanya, 1814 – 1913’ (1975). També és autor de llibres com Història de la Caixa de Pensions (1981), Catalunya, la fàbrica d’Espanya (1986), Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1992) o La cara oculta de la industrialització espanyola (1994).

El 1997 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El Col·legi d’Economistes de Catalunya el va distingir l’any 2000 com a col·legiat d’honor i el 2009 va rebre el premi de l’AEHE a la Trajectòria Acadèmica.

La UPF el va nomenar doctor honoris causa el 2010 i la Universitat de Girona el 2013.

L’exalcalde de Girona i nebot de l’historiador, Joaquim Nadal, ha lamentat la seva pèrdua. “Sense les seves aportacions no es podria entendre ni la història de la població (Catalunya i Espanya) ni la revolució industrial”, ha manifestat a través de les xarxes socials. Nadal ha destacat les seves qualitats com a “intel·lectual apassionat” i investigador “exigent intransigent amb la indolència i la incompetència”.

Institucions com la Universitat de Girona o la Fundació Ernest Lluch han traslladat el seu condol als familiars i amics de Nadal, “tot un referent per a historiadors i economistes”. També ho han fet la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, o el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona per Guanyem Girona, Lluc Salellas. “Se’n va un dels grans intel·lectuals del país, però deixa bons deixebles”, ha afirmat.