Cinema

Isabel Coixet

Directora de cinema

“És molt difícil interpretar una bona persona al cinema”

És una història d’amor entre un home que no ha viscut i una dona que ho ha viscut tot
Encara que tot estigui previst i hagis abaixat la persiana, hi ha coses que poden passar a la vida

Isabel Coixet (Sant Adrià de Besòs, 1960) torna a l’anglès, idioma que ha freqüentat amb èxit (Coses que mai et vaig dir, Ningú no vol la nit, Elegy, La vida secreta de les paraules, Aprenent a conduir, La llibreria...), per rodar Nieva en Benidorm, una atípica història d’amor amb estructura de thriller, tan imprevisible com el fenomen que descriu el títol a la ciutat de la Marina Baixa. També inclou actors internacionals de renom: Timothy Spall interpreta un banquer prejubilat que viatja a Benidorm i Sarita Choudhury és una dona que viu allà i sembla que n’ha vist de tots colors. El film es va haver d’ajornar pel tancament de les sales i arriba finalment demà als cinemes.

D’on sorgeix aquesta mirada tan diferent sobre Benidorm?
Vaig arribar a Benidorm fa anys, per fer un documental sobre l’especulació immobiliària al Mediterrani, des de la Manga del Mar Menor fins a Cadaqués, però em vaig adonar que necessitava anys per fer-ho i molts diners, i no hi havia ningú interessat a fer-ho. Vaig anar allà pensant que seria horrorós, entre els comiats de soltera, les copetes barates... Però vaig estar uns dies allà, hi vaig veure moltes coses que sí que m’interessaven, i vaig descobrir un lloc on hi ha gent que hi viu, un Benidorm de petits bars, de sabateries, gent de l’Imserso que canta i balla, un professor de literatura que ha estudiat Sylvia Plath... Hi ha alguna cosa allà que a mi em provoca molta tendresa. I la gent que va allà a passar una setmana o dues, se’ls veu genuïnament contents. És gent de la tercera edat que no se sent com si estigués en un gueto, persones que se senten protagonistes de la seva vida.
Aquí va néixer el projecte?
Sí, vaig començar a escriure el guió, que ha tingut moltes transformacions. He de dir que només he estat a Benidorm a l’hivern. La platja és buida. Tenen un microclima, amb dues badies, que són la platja de Llevant i la platja de Ponent. I tots aquells edificis, que quan els veus et preguntes: “Això què és?”
En tot cas, hi ha sabut trobar bellesa, en aquest espai. És fàcil de veure o cal fixar-s’hi?
Jo penso que qui busqui bellesa en trobarà. Suposo que amb el meu canvi d’actitud, quan vaig veure un dia la boira que arribava entre aquells edificis, em va agradar molt. D’alguna manera m’agradava i m’espantava. És una mica com les novel·les de Ballard, que sempre han estat un referent a la pel·lícula. De tota manera, el personatge de Sarita Choudhury diu a la pel·lícula que un ha de trobar la bellesa a les coses oxidades. Vivim en un món en què només les dones més operades i maques ocupen les portades, però hi ha un altre tipus de bellesa. S’ha de voler mostrar-la, gaudir-la i viure-la.
Com entra en la història tot el tema de la meteorologia, que és una metàfora de la vida?
Tot ve d’aquesta manera de ser britànica. La seva manera de parlar amb els veïns és comentar el temps. Volia jugar amb la idea que tot està previst, i ara amb els satèl·lits encara més, però sempre hi ha alguna cosa que s’escapa d’això. Potser és molt personal. Pots mirar al telèfon quina és la previsió, però potser el que és maco és el que no surt a la previsió. És el que passa a la pel·lícula: encara que tot estigui previst i ja hagis abaixat la persiana, hi ha coses que poden passar a la vida. I, per poc que les busquis, passen. Potser perquè ho busco, però a mi les coses em sorprenen encara. I les persones, més. Com diu el protagonista, si mires el temps, sempre passa alguna cosa, i si no passa, hi ha la promesa que passarà.
El protagonista, interpretat per Timothy Spall, és una bona persona. Sovint hi apareix bona gent, a les seves pel·lícules. Li sembla més interessant?
Contra la teoria general que els dolents són els personatges més fascinants, a mi em fascina més la gent que no ha de ser bona persona i ho és. El mal és més fotogènic al cinema, però per interpretar una persona bona cal un actor encara més bo. Amb tots els meus respectes per Anthony Hopkins a El silenci dels anyells, és molt més difícil interpretar una bona persona al cinema. Sempre ha estat el meu repte, sempre he fugit de personatges molt dolents si no és en pinzellades com el personatge de Pedro Casablanc a la pel·lícula. No em sortiria una pel·lícula amb un personatge així com a protagonista.
Creu en la bondat humana?
Admiro molt la bondat i la generositat. Crec que hi ha gent genuïnament bona i genuïnament generosa. Pocs. Però sí que els admiro.
‘Nieva en Benidorm’ comença com un ‘thriller’, però a poc a poc es decanta cap a la història d’amor, cap a la comèdia romàntica.
Té l’estructura de thriller, però volia explicar una història d’amor entre un home que no ha viscut i una dona que ho ha viscut tot. I a més ho volia fer sense explicar-ho gaire. La pel·lícula respon sobretot a un moment de mi com a espectadora: cada vegada m’agrada menys que m’ho expliquin tot, m’agrada fer la meva composició, i crec que la meva pel·lícula dona claus per interpretar el final de moltes maneres. Que cadascú la recordi i faci una relectura de la pel·lícula quan acabi o l’endemà. Això és una cosa que a mi m’agrada.
Vostè ja llegia Sylvia Plath des que era jove. En saber que havia estat a Benidorm, suposo que no va dubtar a incloure’n referències...
Ho vaig descobrir llegint els seus diaris, quan van sortir a l’edició no expurgada per Ted Hughes. Després vaig veure els dibuixos que va fer a Benidorm i vaig parlar amb un catedràtic de literatura que va néixer a la ciutat i ens va portar als llocs on va viure ella, on feia un recorregut cada dia, una segona casa on va viure... Ens va ajudar en detalls molt concrets de la pel·lícula. La nova biografia que acaba de sortir de Sylvia Plath en parla com d’una persona molt vital. Com diu el personatge de Carmen Machi a la pel·lícula, no pots reduir una persona, i menys un autor, a la manera com va morir, i això s’ha fet molt amb ella. Per mi Sylvia Plath... Recordo amb 15 anys llegir La campana de vidre i pensar que em parlava a mi. Segur que tots els adolescents del món que han llegit aquest llibre i són una mica sensibles s’han sentit tocats. Després vaig llegir la seva poesia. Jo no llegeixo normalment poesia, però els poemes d’ella em toquen.
Ha produït moltes cineastes. Creu que les dones ocupen més el seu lloc al cinema que quan va començar?
Sí, quan vaig començar a dirigir era sempre la rara avis, es parlava del cinema de dones, i ara tot està molt més normalitzat, no és tan excepcional. Això contribueix al fet que vegis les coses amb normalitat. Veus la pel·lícula. L’ha fet una dona, amb un punt de vista, però primer de tot és una pel·lícula. M’havia de passar l’estona parlant de si els homes o les dones i era molt cansat.
Com viu la pandèmia?
Pots dir tots els tòpics d’aquest tema. Com que ningú es posa d’acord en res, i ni la gent que en sap es posa d’acord, visc la pandèmia amb estupor i amb perplexitat. Un virus que no afecta una persona i la del costat es mor, a una altra li agradava el vi negre i ara el vi blanc... És com si algú molt dolent se l’hagués inventat. Hi ha alguna cosa molt estranya en tot això. No soc conspiranoica ni negacionista, però tot això em fa voltar el cap. Suposo que passat un temps sabrem com ha sortit, si és un virus creat o no... Suposo que cal més distància per parlar-ne. Ara ja no puc més, entre càbales, màscares, ara els cinemes oberts, ara tancats, bars sí, bars no... A mi que m’agrada anar al cinema, al teatre, a espectacles de dansa, a bars i restaurants, més que res, m’estan traient els plaers, això no pot ser.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda