Arts escèniques

Crònica

L’ocàs de l’artista

Hi ha una mort del cigne, la peça de ballet clàssic, que Sol Picó (Alcoi, 1967) balla entre plomes blanques en el seu últim espectacle, Malditas plumas , en el qual, a propòsit d’una revisió del món de la vedet de les llums i ombres del Paral·lel, reflexiona, d’una manera molt personal, sobre el propi cos, el concepte del xou i el fet de fer-se gran dalt d’un escenari.

La ballarina i coreògrafa Sol Picó va poder estrenar finalment Malditas plumas dimarts al festival Temporada Alta , a El Canal de Salt, després d’haver caigut de la programació del TNC dos cops arran del confinament per la Covid. Sí que es va poder veure a Madrid als Teatros del Canal .

La Picó, i és que les vedets de cuixa i escot tenen aquest ego nominal com de cantant folklòrica melodramàtica, es calça les botes bucaneres per explicar-nos una història del NO-DO, de noies que volien sortir de la misèria gràcies a guanyar concursos de bellesa, disputes per coronar-se com la nova Scarlett O’Hara, i de sortir de la marginalitat i de l’anonimat de la noia del cos de ball a l’estrella del Paral·lel. Entre caixes i acompanyada a l’escenari pel músic Pere Jou, el cantant de Quart Primera, i per una Sol titella, repetirà i repetirà, com una nina articulada, com la gallina que galleja al corral, els passos per convertir-se en la vedet. I com a tal, trencarà la quarta paret, el que La Maña feia amb tanta naturalitat, dirigint-se amb picardia al públic. També ho farà la Picó. Moments de xampany, d’asseure’s a la falda dels senyors, d’acudits feministament incorrectes… tot això ara és demodé, decadent, però en aquell passat del NO-DO això era transgressió. La Picó se’n riu i n’incorpora la comicitat, com quan, del públic, en surt el seu cos de ball que l’alçarà com a Norma Duval al Folies Bergère. La Picó és gamberra i també sensible. I tendra quan confessa aquest ocàs vital. Es posarà les puntes i tot el plomall per recuperar, des de la nostàlgia, un món desaparegut com a preludi, sense drama, que tot té un final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen