El gran clam de les heroïnes anònimes
Clara Segura dona veu a la Biblioteca de Catalunya a les testimonis recollides per Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura 2015
El repartiment té una desena d’intervencions retransmeses en directe
Des de dijous, l’actriu Clara Segura assumeix el paper de transmissora de veus d’heroïnes anònimes. Sota la direcció d’Oriol Broggi i amb Guillem Balart que assumeix el rol que entrevista (i alhora també empodera veus de joves desconeguts), representa a la Biblioteca de Catalunya La guerra no té rostre de dona. La dramatúrgia, cosida entre Broggi i la mateixa Segura, recull testimonis de molts dels llibres de l’escriptora Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura del 2015. El repte és donar veu a les petites històries, als testimonis ignorats per la història dels grans titulars. Sense necessitat d’apel·lar a les víctimes de la Guerra Civil, amb molts de cadàvers encara en les cunetes, l’enfilall de testimonis genera un mirall atemporal per a l’espectador. La peça coincideix amb el temps (fins demà a l’escenari Palau i Fabre de l’escenari Joan Brossa) amb Carrer Txernòbil, una peça que també construeix des de la intimitat les conseqüències de l’explosió a la central nuclear ucraïnesa el 1986.
Broggi experimenta, de nou, amb les càmeres. com ja va fer amb Assedegats. Per això, moltes actrius (Màrcia Cisteró, Maria Hina, Marissa Josa, Pepa López, Nora Navas, Marta Marco, Mercè Pons, Georgina Toboso, Montse Vellvehí i l’actor Xavier Ruano) donen veu a alguns d’aquests testimonis. Però Segura, descarta que es tracti d’un teatre documental perquè s’hi han afegit també algunes citacions d’altres heroïnes que ella mateixa ha interpretat a la sorra de la Biblioteca: com ara Antígona o la filla d’Incendis, que també coincideixen amb el perfil de persones anònimes (de ficció) que han patit una guerra.
Aleksiévitx va iniciar aquesta cerca periodística per la necessitat de conèixer. Però a la veu de les dones entrevistades s’afegeix la seva reflexió, el seu punt de vista. També l’actriu Clara Segura ha trobat, en aquesta veta, l’oportunitat de saber com s’ha viscut en conflicte per diverses generacions. Moltes soldades van alliberar Berlín, però no se les veu mai. També milicianes van defensar Mallorca i se les van oblidar (Diari d’una miliciana, en la que hi actuava el jove Balart).Cal una distància, reflexiona, perquè aquest allunyament permet de disposar d’una foto menys desenfocada de la realitat.
Dansa africana per denunciar el neocolonialisme
Aquest cap de setmana el Mercat de les Flors és el lloc de la quarta edició d’Africa Moment. Amb coreografies dels pares de la dansa contemporània en països com Cap Verd i Sud-àfrica, els artistes trenquen l’etiqueta de la dansa per incloure-hi paraula, teatralitat i discurs. Com el treball de la creadora i activista Mamela Nyamza, que presenta Blackprivilege i revela com la dona encara avui ha de tenir el suport d’un home perquè les seves iniciatives siguin valorades. Ella reconeix que la frontera de la Mediterrània és dura però també ho són entre els diferents països i espera aprendre i conèixer millor el treball dels seus veïns. Com el cas d’António Tabares, que recupera una peça del 2003: Kmêdeus. Llavors, la ballava amb el seu fill. Ara l’ha refeta i el fill hi posa l’espai sonor. I un discurs contundent en la roda de premsa: “Hem d’evitar que els reptes es converteixin en problemes. I hem de compartir la vulnerabilitat des d’on es crea”, deia.
