Cinema

cinema

Superheroïna al rescat

‘Wonder Woman 1984’, de Warner, és la producció més important que s’estrena als cines des de ‘Tenet’, a l’agost, però arriba durant un rebrot de la pandèmia

El film ofereix satisfacció imaginària i evasió en un 2020 que no té un gir final feliç

Ho explicàvem ahir mateix en aquestes pàgines, parlant dels Gaudí: la pandèmia ha tingut un efecte catastròfic sobre la taquilla a l’Estat, amb una caiguda del 73,5% (a falta de comptabilitzar els 25 últims dies de l’any). S’ha passat dels 624 milions d’euros de recaptació del 2019 als 165 milions des de començament d’aquest 2020. La causa directa ha estat el tancament de sales durant el confinament, una segona baixada de persianes a finals d’octubre, els aforaments limitats i la reticència de la gent a tancar-se en els cinemes. Però hi ha una causa indirecta, també relacionada amb la Covid-19, que potser ha tingut un efecte més important: l’absència de grans reclams comercials, de les superproduccions de Hollywood que habitualment disparen l’assistència a les sales i els ingressos.

No cal una calculadora científica per entendre la caiguda: si en els darrers cinc anys Hollywood ha acaparat entre el 60% i el 70% de les entrades, l’estrena directa en plataformes o el retard dels films de Disney, el nou James Bond i altres grans produccions ha posat en greus dificultats el sector de l’exhibició. Només Warner ha apostat enguany per portar blockbusters a les sales: el 26 d’agost va estrenar Tenet, i avui, Wonder Woman 1984.

El paper de superheroïna al rescat que assumeix Gal Gadot a Wonder Woman 1984 té, doncs, un doble sentit: a més de salvar el món, en aquest cas d’un llunàtic que sembra el caos en fer realitat el desig de tots els habitants de la Terra, Diana Prince / Wonder Woman pot ajudar a reduir una mica aquesta catastròfica caiguda del 73,5% de la taquilla del 2020. Llàstima que arribi justament en un moment de repunt dels contagis per la Covid-19: ahir la velocitat de propagació a Catalunya (Rt) va pujar fins a l’1,34 i el risc de rebrot, fins a 274.

Wonder Woman 1984 s’ambienta a Washington a principis dels anys vuitanta, amb un president de ficció en lloc de Reagan. Diana Prince viu en aquesta època d’individualisme i excessos, de gent obsessionada a tenir-ho tot. Només fa servir els seus poders actuant d’incògnit contra delinqüents, però ha de tornar al primer pla quan Max Lord (Pedro Pascal), un empresari arruïnat, s’apropia d’un poderós objecte màgic que li permet fer realitat els desitjos de tothom.

Patty Jenkins, artífex fa tres anys de l’èxit de crítica i públic de Wonder Woman, torna ara com a directora, productora i coguionista d’aquest nou film tenyit del feminisme mainstream de Hollywood. “A la primera pel·lícula, Diana es va veure embolicada en la primera onada de la mecanització del món; aquesta vegada, ha de fer front a una humanitat en l’apogeu del seu èxit o, més exactament, dels seus excessos”, comenta la cineasta a les notes de producció. La pel·lícula també està protagonitzada per Chris Pine com Steve Trevor i Kristen Wiig com a Cheetah. Tots plegats ajuden Wonder Woman en aquesta pel·lícula de dues hores i mitja que ofereix satisfacció imaginària i evasió, amb final made in Hollwyood inclòs, en aquest 2020 tràgic que no està tenint precisament un gir final feliç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

arts escèniques

El festival Moujuïc portarà nou propostes de dansa al Castell de Montjuïc

BARCELONA
EQUIPAMENTS

El Museu Pau Casals defensa a Portugal la seva nominació com a millor museu europeu

EL VENDRELL
CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà