Cultura

Ordenen lliurar l’art de la Franja a Aragó

El jutge de Barbastre obliga el Museu de Lleida a desprendre’s sense una sentència ferma de les 111 peces abans del 15 de febrer

La història es repeteix. El titular del jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Barbastre ha ordenat al Museu de Lleida que lliuri a Aragó abans del 15 de febrer els 111 béns originaris del prop de mig centenar de parròquies de la Franja actualment adscrites a la diòcesi de Barbastre però que durant vuit segles havien format part de la diòcesi de Lleida.

La història es repeteix perquè, com va passar amb les obres procedents del monestir de Sixena, el magistrat ha dictat una execució provisional de sentència sense esperar el llarg recorregut judicial que encara li queda per fer a aquest litigi, que ha de passar per l’Audiència d’Osca i, finalment, pel Tribunal Suprem, que és el que en fixarà la sentència ferma.

En la seva interlocutòria, el jutge avisa que en cas d’incompliment podrà imposar multes coercitives mensuals. També adverteix de les responsabilitats penals que comportaria no atendre el seu mandat. El magistrat indica que les obres s’han de portar a la seu social del Bisbat de Barbastre, no a cada una de les parròquies, i que el trasllat s’ha de fer amb la màxima cura per no danyar-les. Dona la possibilitat a la part catalana de presentar al·legacions en un termini de cinc dies.

La sentència del jutjat de Barbastre és de fa just un any i tira per terra tota la documentació descoberta per la conservadora del museu lleidatà Carmen Berlabé que van fer servir els lletrats catalans en el judici per demostrar que el bisbe Josep Meseguer va adquirir legalment les obres als rectors de les parròquies. El jutge no hi va donar cap validesa. I a més va desestimar que el Museu de Lleida hagi de rebre cap indemnització per compensar les despeses de manteniment, conservació i restauració de les obres.

A Aragó, la felicitat és plena. El bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, va dir ahir que entomen la devolució de les obres “des de la senzillesa, la humilitat, com hem fet sempre, sense cap afany de prepotència”. Per Felipe Faci, conseller de Cultura del govern aragonès, és “un acte de justícia” que l’art de la Franja torni “d’on no hauria d’haver sortit mai”. En realitat, al seu lloc d’origen, les esglésies, no hi tornaran pas. Totes s’incorporaran al Museu de Barbastre.

A Catalunya, l’estat d’ànim és un altre, una mescla de preocupació i prudència. Sixena, el precedent, es va resoldre amb una doble via. Les obres que conservava el MNAC es van entregar voluntàriament. Les obres del Museu de Lleida van haver de marxar per la força, just ara fa tres anys, en una operació de nit que va comandar la Guàrdia Civil. Què passarà ara?

El Consorci del Museu de Lleida, integrat per la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida, convocarà en breu una reunió extraordinària per avaluar els passos a seguir. Ahir no hi va haver reaccions públiques. El president de la Diputació, Joan Talarn, sí que es va pronunciar a les xarxes socials amb aquest escrit: “El jutjat de Barbastre torna a ordenar un nou espoli del Museu de Lleida sense donar veu a la part catalana. Ara van per les 111 obres de l’art sacre de la Franja. Defensem la unitat del museu i ens conjurem contra un nou atac a la identitat lleidatana.”

La pugna per arrabassar aquestes obres al Museu de Lleida ve de lluny. Després d’un llarguíssim procés canònic, la santa seu va acabar resolent el 2007 a favor del Bisbat de Barbastre. Però les obres no es van moure. Deu anys després, aprofitant-se de la feblesa d’una Catalunya sota els efectes de l’article 155, es va obrir el procés civil. En el judici, el bisbe de la comunitat veïna va confessar que no havia vist mai les peces que reclamava. Mai havia trobat el moment per gaudir al museu que té a menys d’una hora en cotxe d’allò que tant desitjava posseir: els frontals de Sant Vicenç de Tresserra i de Sant Hilari de Buira; els retaules de Sant Cristòfor de Santa Liestra i de Sant Antoni Abat de l’església de Vilanova de Sixena; les taules de Sant Martí de Lasquarri, de Sant Blai del Gaió i de Sant Joan Baptista de Saidí, i, d’aquesta mateixa població, la marededeu.

El de la Franja és un dels tres fronts judicials en què Catalunya i Aragó es disputen conjunts artístics. Els altres dos són els que estan vinculats al monestir de Sixena i estan més avançats. El dels objectes ha arribat a l’últim estadi: el Suprem es va reunir fa uns dies per prendre la decisió definitiva i en qualsevol moment la farà pública. El de les pintures murals s’ha de dirimir en l’alt tribunal després que l’Audiència d’Osca també donés la raó a Aragó. Fins ara, totes les sentències han sigut contràries a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.