Història d’un exili sense retorn

El periodista i editor Vicenç Relats (Lliçà d’Amunt, 1964) ressegueix la vida i l’exili de Jaume Massot i Galceran (1893-1974) a Somiant el retorn (Editorial Gent i Terra), que va ser l’últim alcalde republicà del Port de la Selva, població d’on es va haver d’exiliar l’any 1939 i on mai va voler tornar per “dignitat”, segons afirmava.

Però qui era Jaume Massot, més conegut per Cai? “Va ser un home humil i de conviccions fermes, pescador artesanal i alhora pagès de vinya i olivar, un idealista d’esquerres, carregat de coratge i principis republicans que va ser alcalde del Port en els temps convulsos de la guerra i els immediatament anteriors”, explica Relats, que ja s’havia endinsat abans en la història de la població empordanesa a El Port de la Selva sota les bombes i El Port de la Selva després de les bombes. En aquests volums, Relats hi parla dels bombardejos que va patir el Port de la Selva, amb víctimes mortals, pel fet que el govern republicà hi hagués engegat la construcció d’una dàrsena. Els bombardejos de l’aviació franquista apareixen també a Somiant el retorn, perquè l’alcalde Massot i la seva família els van viure de primera mà poc abans de fugir cap a l’exili a Occitània en la bodega d’un vaixell.

Relats ha pogut resseguir la vida de Massot gràcies al testimoni de familiars i altres persones, especialment de Miquel Martí i Massot, net d’en Cai i resident a la Catalunya del Nord.

El periodista reviu a Somiant el retorn, un llibre que es mou entre el retrat literari, la novel·la i l’assaig, la infantesa de Massot, ja rebel contra un mestre d’aquells de la letra con sangre entra, la seva vida de pescador, el seu compromís amb els ideals republicans, la seva victòria a les eleccions del 1934, el seu empresonament d’un any i mig després dels Fets d’Octubre –“per haver cantat, celebrant-t’ho, Els segadors, ell i els altres regidors–, però, sobretot, el posterior exili a l’Estat francès, la major part a Banyuls, ben a prop del Port de la Selva estimat.

Aquesta etapa és especialment dura per a Massot i la seva família, que seran separats i que passaran els primers mesos en camps de concentració, en condicions insalubres, amb fam i fred. Massot a la platja de Sant Cebrià i la resta de la família, la seva dona embarassada i un fill i una filla, al centre de França. No serà fins que uns familiars els reclamen que la família no es podrà reunir de nou i començar a refer la seva vida, primer sota l’ocupació nazi i el neguit de ser enviats als camps de treballs forçats i després ja lliures i amb l’esperança d’un retorn a Catalunya que mai no es va arribar a produir.

Relats repassa també com les autoritats franquistes jutgen i condemnen Massot, a qui acusen de complicitat en la mort de cinc veïns per part del comitè d’Orriols i la posterior confiscació i subhasta del seus bens.

“He volgut fer un reconeixement a una figura que va patir un llarg calvari personal i familiar pel sol fet d’haver estat un alcalde republicà que havia servit el seu poble tan bé com va poder. Però sobretot he volgut explicar la història de patiments, pors i esperances de tota una família d’exiliats, de refugiats. Cada cas és cada cas, però el de la família d’en Cai és generalitzable del que van passar tantes altres famílies de les quals no es va saber res”, afirma Relats.