Música

Stay Homas

GRUP DE MÚSICA

“Fa mandra ser encara per a molts els ‘tíos’ de la terrassa”

En els tres mesos de confinament vam ‘currar’ com mai ho havíem fet en les nostres vides

Fa un any, ningú s’hauria cregut tot el que ha passat en aquest 2020. I si algú s’ho hagués cregut, en tot cas no seria cap dels tres músics de Stay Homas, un grup que, fa un any, ni tan sols existia i que, aquest mes de desembre, consagrats com el gran fenomen musical de l’any de la pandèmia, acaben de publicar amb la multinacional Sony el seu primer llarga durada: Agua . Rai Benet, Guillem Boltó i Klaus Stroink, que, malgrat tot, no han deixat encara les bandes amb les quals també tocaven, Buhos i Doctor Prats, ja frisen per poder-lo presentar en directe en una gira que, en el millor dels casos, començarà els dies 3 i 4 d’abril a Razzmatazz (entrades exhaurides) i els durà abans de l’estiu a Mèxic, Colòmbia, l’Argentina, l’Uruguai, Xile, França, Bèlgica i el Regne Unit. Quedem amb ells al pub Mediterráneo, del carrer Balmes, a poques passes de la famosa terrassa des d’on, en el confinament, van aconseguir arribar a les oïdes de figures com Rubén Blades i Michael Bublé i aparèixer a la cadena nord-americana CNN.

Recorden en quin moment personal i professional estaven fa tot just deu mesos?
(Rai Benet) Tant el Klaus com jo acabàvem de preparar una gira amb el Nil Moliner. Vam fer molts assajos i ens l’havíem treballat molt. Amb Buhos, però, havíem decidit aturar-nos un any. (Guillem Boltó) Amb Doctor Prats, en canvi, teníem una gira programada de més de quaranta concerts. I ens vam plantar en aquella situació tan indecisa que hem viscut molts músics: “Diuen que fins a final de juny serà impossible tocar.” I poc després: “Ara diuen que no, però al juliol ja sí!” La majoria de festes majors en què havíem d’actuar es van fer enrere, i hem acabat fent una dotzena de dates en tot l’any. En una situació de normalitat seria impossible compaginar tots els projectes, però la situació és tan estranya i els concerts són tan amb comptagotes que, de moment, hem pogut anar fent. Tots els grups en què toquem ens diuen que no patim, i que arribem fins on puguem.
I tot va canviar amb ‘Stay Homa’ i ‘Gotta be patient’...
(R) Sí, amb el segon tema, de fet, ja van començar a contactar amb nosaltres companyies discogràfiques, editorials... Feia només unes setmanes que compartíem pis i vam haver de començar a valorar coses i fer reunions exprés per tal de prendre decisions ben ràpid, que és el que ha caracteritzat des del primer dia aquest grup.
Van pensar que, amb el pas de la terrassa a l’estudi, potser es perdria tota la gràcia?
(R) No. L’essència del grup és que hi siguem tots tres i que les composicions siguin de tots tres, sigui en una terrassa o en qualsevol altre lloc. (G) Els temes del disc són molt diferents els uns dels altres, de fet, i el que els uneix és la nostra veu. Posar el focus en un estil se’ns hauria fet molt estrany. Hem fet el que ens ha vingut de gust.
A ‘Cacatua’ compten amb PJ Sinsuela. D’on els venen les influències llatines que hi ha en el disc?
(K) Són músiques que escoltem molt i que hem estudiat molt, ja que rítmicament són molt riques i, per tant, són molt interessants d’estudiar. A tots tres ens encanta Cuba, Puerto Rico, el Brasil... (R) Jo, aquest estiu, no he escoltat cap altra cosa que Colores, de J. Balvin, tot i que no crec que es noti la seva influència en el disc. Quan m’obsessiono amb un disc, se’m fa impossible escoltar res més....
Van poder escoltar molta música, durant el confinament?
(G) No. Jo diria que aquest ha estat l’any en què he escoltat menys música de la meva vida. Acostumo a voler descobrir coses, investigar... I al principi vaig pensar que, almenys, el confinament seria ideal per tot això. De seguida, però, vam començar a tenir unes rutines tan esclaves que no teníem temps per escoltar res. Ni tan sols a la dutxa, que és on sempre ho faig. Necessitava almenys aquells minuts per abstraure’m de tot, ja que, només en els tres mesos de confinament, vam currar com mai ho havíem fet en les nostres vides.
Castellà, anglès, català ... Han calculat molt què hi hauria en cada llengua?
(R) No, gens. L’únic que teníem clar és que volíem que hi fossin totes representades. I les hem utilitzat segons l’estil. Si una cançó té ritme de bossa, és fàcil fer-la en portuguès, i a d’altres els escau millor l’anglès. (G) Volíem que cada cançó sonés d’una determinada manera, aprofundint en l’estil i utilitzant els instruments adequats que ens exigia cada cançó. I això ho hem fet també amb el tema idiomàtic. (R) El disc recull molts estils i, també, molts estats d’ànim diferents: hi ha des de perreo i ganes de festa fins a moments que són fruit de mirar com plou a la finestra i prendre’s un te calent. Hi ha una mica de tot, però tot és molt sincer.
Han passat per escoles com l’Esmuc i el Conservatori del Liceu. Com valoren els seus anys acadèmics?
(K) Òbviament hi ha coses de les quals estic content i d’altres que no tant, jo. N’estic amb la tècnica, per exemple. Jo vaig entrar al Conservatori del Liceu a fer trombó clàssic i he de dir que en vaig sortir amb una bona base. Hi ha moltes coses del carrer amb les quals després et trobes, però que no t’ensenyen a les escoles. I també caldria posar una mica al dia els referents dels professors. N’hi ha per als quals tot acaba amb Weather Report! No pot ser que no entrin, per exemple, en el que fan bandes com Snarky Puppy. (R) A l’Esmuc, però, vaig conèixer en Klaus i molta altra gent que, finalment, han acabat sent companys de feina. Això és el que més valoro. Moltes converses sobre música que he tingut amb molts músics no les vaig tenir a l’escola.
Tenen un munt de fans però també uns quants ‘haters‘. Els afecta, tot aquest soroll al voltant del grup?
(G) Hem estat en boca de moltíssima gent, aquest any, així que és normal que hi hagi a qui li caiguem en gràcia i a qui no. Sí que hi ha hagut, en tot cas, moments en què ens calia descansar, com quan portàvem uns quants mesos amb aquesta història i encara ens venia algú preguntant-nos: “Ai, i què tal això de ser el fenomen viral del confinament?” I nosaltres pensàvem: “Fa ja tres mesos, que va acabar el confinament!”
Bé, tot ha anat molt ràpid...
Puc entendre que, per a alguna gent, encara siguem els paios que van fer Stay Homa i Gotta be patient, però s’ha d’entendre que nosaltres hem cremat etapes a tota velocitat, aquests mesos. Hi ha qui encara ens deu veure com a capgrossos, però nosaltres ja ens sentim granotes! Fa mandra ser encara per a molts els tíos de la terrassa. Nosaltres ja estem en tot un altre món.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda