Cultura

Espectacles en viu

La pèrdua d’un milió d’espectadors

El teatre va tancar de març a juny i gairebé tot el mes de novembre

Tot i l’obertura, les sales han tingut unes restriccions estrictes que han deixat públic al carrer en moltes ocasions

Es fa difícil saber quants espectadors han perdut les sales de teatre, tenint en compte que les dades són molt relatives. L’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya calculava al setembre que el tancament dels teatres i les sales que hi té associades havia suposat una pèrdua de 850.000 espectadors. El còmput es feia en comparació amb l’any anterior: en els sis primers mesos, hi havia un increment del 8% respecte a la temporada 2018/19, que ja havia estat bona, amb més de 2,5 milions d’espectadors. Les restriccions d’ocupació a les sales (un 30% a l’estiu al Grec, per exemple) i, sobretot, el segon tancament, del 30 d’octubre al 23 de novembre, suposen una pèrdua notable d’espectadors. Comparant de nou les dades amb el curs passat, se’n van perdre més de 185.333. El nombre total d’espectadors perduts, doncs, supera amb tota seguretat el milió.

La taxa d’assistència és molt més dramàtica. Perquè han caigut moltes programacions municipals, que garanteixen les gires, imprescindibles per escampar les arts escèniques més enllà de Barcelona. Només com a exemple, el 2019, el Temporada Alta va sumar 53.086 espectadors en sala. Aquest any, només 12.991. És cert que, com bona part de la programació pública, han compensat la limitació d’aforament amb programació virtual, amb 70.286 espectadors (tot i que 60.000 dels quals, corresponents a continguts gratuïts).

Les xifres són catastròfiques per a les productores i, consegüentment, per als artistes. Perquè els tancaments van comportar –en el millor dels casos– ajornaments de títols, que han deixat a la nevera noves propostes i que, amb una recaptació de mínims, han portat les sales comercials a recórrer a peces refugi com ara les reposicions d’El mètode Grönholm i La cabra, o qui és Sylvia?. Ara, el nou panorama ha despertat la creativitat per generar nous formats compatibles amb la Covid.

Els 25.000 concerts que ja no veurem

x.c

El 18 de novembre passat, sales de concerts de tot l’Estat, però amb una notable majoria catalana, es van unir per oferir conjuntament l’acció central de la campanya L’últim concert?. En realitat, més que un concert, van ser vídeos que les sales van penjar simultàniament, protagonitzats per músics propers o pels seus mateixos treballadors, per denunciar la situació d’un sector molt tocat per la pandèmia, com demostren les xifres presentades per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya: 25.000 concerts cancel·lats durant el 2020, 120 milions d’euros de pèrdues i 5.000 treballadors directes afectats a tot l’Estat. Les sales de concerts han estat els últims equipaments culturals –ser considerats locals de lleure nocturn no els ha afavorit– que han pogut obrir, amb el públic assegut i distanciat, l’aforament reduït, òbviament amb mascareta i sense barres de bar, la seva principal font d’ingressos. Però moltes sales encara trigaran a obrir amb una certa normalitat i algunes ja no ho faran. El concert pilot amb tests, celebrat el 12 de desembre a la sala Apolo, és un primer pas per intentar assolir aquesta normalitat. Però tot indica que els concerts massius trigaran a omplir les grans sales i, no cal dir-ho, els estadis, i que els festivals trigaran a recuperar la seva dinàmica prèvia al virus, però no defalleixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.