Altres

Els bacteris, la creu de Dalí

Joiers, químics i experts en minerals estudien el possible atac bacterià de ‘La creu de l’àngel’, de 1960

La Fundació Gala Dalí ha requerit la valoració de joiers, químics i experts en minerals i pedres precioses per abordar la restauració de La creu de l’àngel, una peça d’orfebreria de l’any 1960, exposada a l’espai Dalí Joies del teatre museu de Figueres, la base de la qual l’artista va confeccionar amb materials sensibles a la degradació, com ara la marcassita, que podria haver propiciat, a més, un atac d’agents bacterians. Sona gairebé conspirador, però el fet és prou alarmant perquè per primera vegada s’hagi hagut de recórrer a un equip d’especialistes tan divers i ampli per determinar l’estat d’una de les joies de la col·lecció Owen Cheatham, adquirida per la Fundació el 1999. L’alarma va saltar durant una revisió rutinària, quan els conservadors van adonar-se que un fragment de la base, feta amb sulfur de ferro, corall i lapislàtzuli, s’havia esmicolat. La col·laboració d’experts en àmbits diversos va permetre determinar que el material principal de què estava feta, la pirita marcassita o sulfur de ferro, s’havia degradat per efecte de la humitat, que hauria propiciat una oxidació i la generació dels sulfats que havien causat l’engrunament. El principal dubte és ara descartar que aquesta reacció hagi afavorit l’acció dels bacteris, per la qual cosa s’ha enviat una mostra del sulfur a uns laboratoris de Corea amb tecnologia capdavantera en aquest àmbit per establir la seqüència d’ADN que confirmi o descarti l’atac bacterià.

“El repte és conèixer cadascun d’aquests materials i la seva forma d’envellir per tal d’allargar-los la vida al màxim”, argumentava ahir la Fundació Dalí a propòsit d’aquesta i altres obres de l’artista que posen a prova els seus equips de conservació, com ara les instal·lacions, assemblages i objectes en què Dalí feia servir des de pedres precioses fins a elements de rebuig. Un exemple en serien els monstres grutescos del pati central del teatre museu, o el Crist de parafina de la sala de la cúpula. I també La creu de l’àngel, construïda amb or, corall, ambre líquid, topazi i lapislàtzuli sobre una base de sulfur de ferro que conté el motor que originàriament activava dues de les dotze agulles de platí i diamants que conté. La peça s’ha protegit dins una urna hermètica per protegir-la de la humitat, en espera de l’informe de Corea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa