Cinema

cinema

Russell Crowe té un mal dia

Michael Douglas encarnava a Un día de furia (1993) un home que embogia enmig d’un embús de trànsit i Tom Hooper, el protagonista de Salvaje interpretat per Russell Crowe, no és lluny d’aquell personatge embogit, símbol d’una societat que acumula tensions i una violència latent que pot esclatar en qualsevol moment. Tom Hooper ho fa per un incident de trànsit absurd: enmig d’un embús, inicia una persecució implacable de la dona que li ha tocat el clàxon, interpretada per Caren Pistorius. La pel·lícula ha estat dirigida pel cineasta alemany Derrick Borte (American dreamer), amb un guió de Carl Ellsworth que, d’entrada, Russell Crowe va rebutjar: “Em fa moltíssima por, és un personatge massa fosc i terrorífic”, va dir.

No s’allunya de la visió de Derrick Borte, que veu el personatge “com l’esqual de Tauró: letal, imprevisible, sigil·lós i memorable”. Però finalment va convèncer l’actor per participar en un film que ha estat el primer gran títol estrenat en reobrir-se els cinemes als EUA després de la pandèmia. Ha triomfat en taquilla, però no ha entusiasmat gaire la crítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda