Llibres

Com unes espelmes en la foscor

Ada Klein Fortuny, pseudònim d’una metgessa, cedeix la veu a sis escriptors tuberculosos a ‘La plaga blanca’

El llibre convoca Éluard, Orwell, Kafka, Salvat, Mansfield i Txékhov en un elogi de la vida

És metgessa i investigadora en malalties infecciones, i quan escriu, i ho fa molt activament a Twitter, es fa dir Ada Klein Fortuny, que és un nom que sembla sortit d’una barreja dels llibres que li agraden. Lectora encuriosida i constant, s’ha decidit a escriure el seu propi llibre, que li acaba de publicar amb el mateix entusiasme que ella hi ha posat L’Altra Editorial. La plaga blanca és l’assaig d’una lectora desimbolta, càlida i encomanadissa sobre mitja dotzena d’escriptors connectats pel “fil invisible de la mateixa malaltia”, aquella tuberculosi que la literatura del dinou va convertir en la floreta mústia de la melancolia encara que fos, i a molts llocs ho continuï sent, una infecció devastadora.

“Bastava per tossir una sola vegada sang, que ja encarregaven al fuster que comencés la caixa”, diu Ada Klein al preàmbul del seu assaig, per al qual ha escollit, d’entre tots els tuberculosos possibles (de Keats a Camus, de les germanes Brontë a Alfred Jarry), els que van aferrar-se a la vida fins i tot en el trànsit de morir. Paul Éluard va ser el primer en qui va fixar-se, encara que acabés vençut per un atac de cor, i després van venir en cascada Joan Salvat-Papasseit, Franz Kafka, Katherine Mansfield, Anton Txèkhov i George Orwell. Els uneix el patiment (“tot el secret del meu optimisme, amic, ve, i no res més, de que jo he sofert molt”, escriu Salvat a l’amic Joan Alavedra), però també el desig de viure, malgrat tot, i de continuar escrivint, i sobretot, el fet de deixar-ne testimoni en cartes, diaris personals i notetes tan inintel·ligibles com les que Kafka encara gargotejava moribund. “És per això que s’adora els espiadimonis”, diu en una d’elles, i Ada Klein entén, i nosaltres amb ella a mesura que avancem en la lectura, que un aleteig d’insecte conté tota la bellesa que s’esvaeix, de la mateixa manera que Orwell s’embadalia davant els safraners i els lliris de neu que veia des de la finestra, i l’olor de les peònies que Dora Diamant recollia per a Kafka s’escampava per l’habitació del malalt, i Mansfield gosava replicar al doctor que l’ha advertit que té el pulmó tan malament: “Sí, però escolti les abelles com zumzegen aquí fora”.

La seva determinació a seguir xopant-se de vida, fins i tot a enamorar-se de nou (l’autora està convençuda que Salvat va tenir una amant al sanatori d’Escaldes), té el cor robat d’Ada Klein, que com a metgessa es mostra fraternalment permissiva amb aquests pacients de tan mal ferrar. Els deixa fumar sense cap retret, com a Mansfield; els respecta les debilitats masoquistes, com a Éluard, que enyora tant Gala i Nush després de cedir-les com a amants als seus amics; els observa mentre viatgen per tot el món sense parar de tossir, com Txèkhov, que de tota manera tenia una aspiració modesta: “esdevenir un home petitet i calb, i seure rere una taula enorme en un estudi bonic”. Les dones són molt presents en aquest llibre, encara que només tingui plena veu una d’elles: hi ha Eileen O’Shaughnessy, la primera dona d’Orwell, i la Milena de Kafka, i l’Ida Baker, l’amiga secretament enamorada de Mansfield, que “era com un astre, una estrella acabant-se”. A tots els veiem morir, i de quina manera: mentre puges l’escala radiant perquè acaba de venir-te a veure l’home que estimes (Mansfield), amb una injecció d’opiacis subministrada d’amagat, caritativament, pel teu millor amic (Kafka), exigint una ampolla de xampany a les tres de la matinada per brindar per últim cop (Txèkhov). “Dona a un o altre la mateixa malura i en veuràs de tots el veritable ser”, diu l’autora, que d’aquella Europa de principis del segle XX, quan tothom escopia sang, pren partit per unes criatures que “espurnejaven com espelmes en la foscor”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda