Jaume Buixadera publica ‘30 poemes fantàstics i una cançó de Supertramp’
El músic i humorista gironí publica el seu primer llibre, en què combina poemes amb textos molt personals sobre Begur o la ‘Fool’s Overture’ del grup anglès
Jaume Buixadera ha fet gairebé de tot a la vida: va ser guitarrista, en els anys vuitanta, de La Banda del Gallo Rojo i de Copacabana, el grup d’on va sorgir Sopa de Cabra –és coautor, per exemple, de Dins d’un núvol, un dels primers temes dels Sopa–, i més tard d’Els Vampirs de Palafrugell, i és conegut sobretot com a humorista a la televisió, fent el paper d’inventor inútil durant “dues temporades i mitja” amb Mari Pau Huguet a TV3 i, més breument, a Esta noche cruzamos el Mississippi a Telecinco, així com en diversos programes de ràdio. “M’agrada entretenir la gent i necessito explicar històries”, diu aquest home inquiet, també amb experiència com a publicitari i responsable durant uns mesos del mític bar Salsitxa, que continua tocant la guitarra i combina els projectes musicals amb la restauració de mobles i una vida molt activa a les xarxes socials. Probablement, a Jaume Buixadera ja només li quedava per fer una cosa: publicar un llibre. I el més curiós és que la seva primera incursió en el món editorial no ha estat un llibre d’humor, com hauria estat previsible pels seus antecedents –“Si en faig un altre, serà d’humor”, diu, ben convençut–, sinó un llibre de poesia, però no només de poesia, titulat 30 poemes fantàstics i una cançó de Supertramp i publicat per l’editorial andorrana Mesclant. Prologat pel president Carles Puigdemont (“El conec des de fa anys, li ho vaig proposar, li va agradar i ho va fer; per a mi és un gran orgull”), el llibre va néixer arran d’uns poemes que Buixadera va penjar a Facebook , sense cap intenció que acabessin en un llibre. “Jo vaig començar el meu propi confinament abans del confinament, així que portava una mica d’avantatge. Vaig començar a escriure alguns poemes a Facebook, alguns dels quals van agradar molt, fins i tot a l’editor de Mesclant, Àngel Dalmau, que em va dir que l’havien commogut i que em vindria a veure quan s’acabés el confinament. I ho va fer!” El llibre, il·lustrat amb fotos i dibuixos, alguns del mateix autor, ja va per la tercera edició.
Viure en una cançó
Després dels 30 poemes, el llibre continua amb les Engrunes: breus escrits en prosa que complementen els poemes, li serveixen per evocar un Begur que ja no existeix o la seva llarga vinculació amb Fool’s Overture (1977), la cançó de Supertramp del títol del llibre. “És una cançó que m’ha perseguit tota la vida... per bé. Jo possiblement soc músic per aquesta cançó, perquè imaginava el que seria fer una cançó com aquella.” Aquesta petita simfonia de 10 minuts, que comença amb una frase premonitòria (“La història ens recorda com pot ser de gran la caiguda”), és segons Buixadera un homenatge a Churchill i una advertència per no repetir els errors del passat. “Ara, amb la pujada de la ultradreta, és absolutament vigent, com si tots forméssim part de la cançó. Jo he arribat a creure que hi visc a dins.”
