La vida dels altres

Tothom ha tingut, en alguna ocasió, ganes de canviar de vida, no de transformar la pròpia, més aviat d’abandonar-la i viure’n una que, aparentment, sigui millor. Ser una estrella del rock, del cinema, de l’esport, ric, atractiu, admirat... Encara més quan som adolescents i estem convençuts que la nostra vida no val res, que som carn de burla, que estem marginats.

Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) va partir d’aquesta idea per escriure la novel·la La botiga de vides (Animallibres), amb què ha guanyat el premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Ja havia guanyat alguns premis de relats, però aquesta és la seva primera novel·la publicada. Actualment fa estudis literaris a la UB.

La protagonista de l’obra és la Júlia, una noia de 14 anys amb ulleres gruixudes, ferros a les dents, esquifida, maldestra en general i en especial en l’esport, vestida amb samarretes velles de superherois, fan de La Guerra de les Galàxies, de Harry Potter i dels còmics. Una companya de pis ideal per als protagonistes de The Big Bang Theory, però una marginada a l’institut, envoltada de companyes que la ridiculitzen i companys que la ignoren.

A la història, narrada amb bon ritme i humor, hi ha una mena de botiga misteriosa on pots canviar la teva vida per la d’algú altre que l’hagi venuda. Si Aguacil pogués anar a la botiga, en faria ús? “Si als prestatges hi trobés la vida d’un novel·lista, dramaturg o guionista amb èxit que es guanyés la vida escrivint, potser me la compraria. A la botiga també estan en venda les vides de la Raquel Sans i de l’Emma Watson. Crec que m’ho passaria bé provant-les un temps!”, afirma l’autor.

És relativament curiós que sent una primera novel·la hagi triat un personatge femení. “Sempre he tingut més amigues que amics; en general, connecto més amb elles. Moltes de les meves amigues són friquis, com jo, i això m’ha anat molt bé per crear el personatge de la Júlia.” Tot i que beu d’una visió molt crítica d’ell mateix, de com era quan feia ESO.

La protagonista és una font de referents que l’autor es fa seus. “En el personatge també hi he posat una part de mi. Tot el que he llegit i vist durant la infantesa, l’adolescència i ara, a l’etapa universitària, m’inspira i em dona eines per escriure. En els meus textos m’agrada parlar dels referents que tinc i fer-los homenatges. Al capdavall, gràcies a ells soc qui soc”, confessa.

La novel·la té un to fresc, amb diàlegs fluïts i versemblants, personatges prototípics i una protagonista que narra la història i ens interpel·la amb una simpatia que fa de bon llegir. “Per a l’argument i l’estil de La botiga de vides vaig inspirar-me sobretot en les novel·les de Roald Dahl, que són per a nens però molt políticament incorrectes –com ha de ser!– i que a partir de la fantasia parlen de problemes reals. També volia aconseguir un estil dinàmic i en alguns moments còmic, com el dels llibres de David Safier.”

Adrià Aguacil elabora, ben acompanyat per la música més adient en cada cas, un guió previ abans de començar a escriure, com li ha ensenyat l’escriptor Jordi Soler, que té un petit homenatge. Ha tingut molt en compte no donar determinats missatges. “No volia caure en l’error de dir: «si no tens diners i et fan bullying, no pateixis, en realitat ets afortunat, perquè els famosos que tant admires tenen una vida horrible». Això és fals.”

Un tema dels diversos que apareixen a l’obra és el de les xarxes socials. “Ens proporcionen més beneficis que no pas ens perjudiquen. Ens poden connectar amb gent que comparteix els nostres interessos i que viu molt lluny.”