Música

Paxòfon debuta amb ‘Nudisme sonor’, un disc variat en estils i emocions

El grup d’Ernest Parro, exmembre d’Olvido, inclou també César González, Rubén Berengena i Xicu Rovira

Van gravar el disc al 41dB Studio de Cassà

Després d’haver gravat tres discos amb el grup empordanès de metal Olvido, el cantant i guitarrista gironí Ernest Parro debuta ara amb el seu propi projecte, Paxòfon , i un primer disc titulat Nudisme sonor ( La Catenària ). El que va començar com un projecte 100% en solitari, penjant anònimament les cançons que anava fent en un web, només per donar sortida a la seva creativitat, s’ha consolidat al llarg del 2020 com un grup, que a més de Parro (veu, harmònica, guitarra acústica i baix) ara completen Xicu Rovira (guitarres acústica i elèctrica, baix i veu), César González (baix) i Rubén Berengena, bateria molt actiu de l’escena gironina, conegut com a membre d’Elisma i el seu propi trio de jazz, entre altres projectes. Junts van gravar les onze cançons incloses en el disc, totes compostes per Parro, al 41dB Studio de Cassà de la Selva, entre els mesos de febrer i juliol de l’any passat, amb Francesc Agustí i Rubén Berengena als comandaments tècnics.

El resultat és un primer disc volgudament variat que no té res a veure amb el metal d’Olvido, grup amb el qual Paxòfon només comparteix l’etiqueta d’inclassificable, segons Parro. “M’agrada que els discos siguin eclèctics, que al mateix temps puguis identificar el segell de l’autor i et puguin sorprendre”, diu.

El disc comença fort, amb la potència del rock’n’roll clàssic (Gas), però després passa per estils i estats d’ànim molt variats –“Cançons melancòliques compostes els diumenges a la tarda al sofà, amb la guitarra”–, amb majoria de temes en català, però també alguns en anglès i un en castellà: S.O.S., una preciosa balada rock en què comparteix la part vocal amb la cantant rosinca Madamme Mustash, que també fa veus a Desglaç, Nana, Alba i Teologia del Big Bang. Nudisme sonor es tanca també delicadament amb Way to your love i una altra veu femenina convidada, la de Núria Mancebo, de Bigblack Rhino. La nòmina de col·laboradors es completa amb el guitarrista Jordi Carles, que toca a Alba i Nana i ha participat en els arranjaments.

Tot i que quan la pandèmia ho permet Parro continua fent bolos tot sol o en duet, la presentació oficial del disc amb tota la banda, prevista inicialment per al 5 de gener passat a La Mirona, s’ha hagut d’ajornar fins al març. De moment, hi ha bons senyals: Gas, el primer single, va ser triat per Spotify per a una llista de rock estatal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona