Art

El Govern anirà “fins al final” per defensar els béns de Sixena recorrent al TC i als tribunals europeus

El Consorci del Museu de Lleida té previst reunir-se dimarts per tal de “prendre decisions”

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha avisat que el Govern anirà “fins al final” en el recorregut judicial per defensar els béns de Sixena. Ponsa ha dit que un cop llegida la sentència pels serveis jurídics, poden afirmar que la recorreran amb un recurs d’empara al Constitucional, i que aniran als tribunals europeus. “Farem tot el recorregut jurídic”, ha avisat. Pel Govern, la resolució obre els ulls en molts aspectes, a banda d’esmenar la plana als tribunals aragonesos, amb aspectes que tenen “una certa incoherència”. Ha avançat que el Consorci del Museu de Lleida (on hi ha el Govern, la Diputació de Lleida, la Paeria i el Consell Comarcal, “tots conjurats a la una”) té previst dimarts reunir-se per tal de prendre decisions.

Pel que fa a la forma en què es va rebre la sentència, ha criticat que “una vegada més i finalment ja no és cap sorpresa” van saber que sortia la sentència pels mitjans de comunicació, i fins un parell d’hores més tard no va arribar al departament, cosa que denota que “no és un canal habitual de funcionament” per part de la justícia.

“Fer mal a la cultura”

La consellera també ha volgut “alertar” de la situació que aquesta sentència genera de cara a altres museus i autoritats culturals. Segons la seva opinió, la resolució “a qui fa mal és a la cultura”, i demostra que el fet que l’Estat agafi “l’arma jurídica” per atacar fets culturals pot ser una “catàstrofe” per a algunes col·leccions museístiques catalanes, estatals i del món.

Sobre les obres a les quals feia referència la resolució, que la Guàrdia Civil es va emportar de Lleida, ha lamentat que es van endur els béns i ara ho tenen tancat “a pany i forrellat”, mentre que al Govern li consten queixes de ciutadania que no les pot veure “ni demanant-ho per escrit”. “Emportar-s’ho per no tenir-ho exposat ni cuidat és una altra alerta que cal tenir en compte”, ha dit.

El frescos del MNAC i la Franja

Pel que fa als frescos del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en una altra sentència que el Govern va recórrer, Ponsa ha dit que estan a l’espera de la decisió judicial, però que aquest episodi també implica “una qüestió de conservació”. Per a ella, “és del tot improcedent” arrencar unes pintures, cosa que “no entra a cap persona entenimentada”.

En una tercera plana del litigi pels béns de Sixena, la que fa referència als béns de La Franja, té com a data de resposta al recurs del Govern el 15 de febrer, una data que “fa pensar” perquè és el 15 de febrer i el 14 estava previst que passés alguna cosa, ha remarcat.

Per a ella, són sentències “que no són pensades” des del vessant cultural i de la gent que s’estima l’art i la cultura, sinó que ha considerat estan pensades d’una altra manera. “Cal dir-ho alt i clar”, ha afegit. Sigui com sigui, la consellera ha assegurat que es lluita des de tots els fronts possibles, també des del cultural, tot advertint que això “trenca col·leccions i discursos museístics”.

Museu de Lleida

El Consorci del Museu de Lleida estudia endegar algun mecanisme extraordinari per revocar la sentència del Tribunal Suprem sobre Sixena i aconseguir que les 96 obres d’art que van sortir del Museu de Lleida i el MNAC tornin a Catalunya. Es planteja denunciar la infracció de drets fonamentals al Tribunal Constitucional i, si aquest ho rebutja, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Des del Museu de Lleida destaquen que el Suprem conclou que qui va vendre les obres no n’era la propietària, tal com defensava la part aragonesa, però que la llei no prohibeix pas vendre-les, com insistia la catalana. “Per tant, fa les vendes no eren il·legals o nul·les sinó que no produïen l’efecte de transmetre la propietat a la Generalitat”, afegeixen.

Des del Museu lamenten que la sentència del Suprem és ferma i que “l’han d’acceptar” però que és complexa i cal seguir-la analitzant amb els advocats i amb les institucions que conformen el Consorci.

Respecte als recursos extraordinaris per infracció processal, el Tribunal Suprem referma la inviabilitat dels arguments defensats per Catalunya que estaven relacionats amb les competències administratives de la Generalitat en matèria de protecció del patrimoni cultural català. Els recursos de cassació han estat desestimats, reconeixen, si bé destaquen el fet que el Suprem ha considerat “errònia” la part “més fonamental” de les tesis sostingudes pel Govern d’Aragó, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i els tribunals aragonesos durant el litigi.

Des del Museu expliquen que el Tribunal Suprem concedeix la raó a Aragó per un “únic” argument que era “secundari i accessori” en el seu argumentari: la manca de facultats de la priora del Monestir de Valldoreix per signar les escriptures de compravenda dels béns amb la Generalitat (el Suprem considera que les hauria d’haver signat la priora del Monestir de Sixena).

Aquesta resolució, doncs, entenen que representa “un gir de guió” respecte a la línia argumental i direcció seguida en tot el procediment en les seves diverses instàncies. A més, afegeixen des del Museu de Lleida, fa palès que els pilars fonamentals de la posició aragonesa eren “equivocats”. Per una banda, que la normativa espanyola de patrimoni cultural prohibís aquest tipus de vendes i, d’altra banda, que els objectes d’aquestes vendes eren béns d’una naturalesa molt especial que els feia mereixedors de la qualificació “res extra commercium”, és a dir, béns fora del comerç humà.

La primera tesi, celebren, ha quedat refusada categòricament pel Suprem (que ha acollit plenament els arguments esgrimits des de Catalunya) i això té una importància “cabdal”, atès que de ser exacte la mateixa, “una gran quantitat de transaccions amb béns culturals protegits haurien quedat automàticament exposades a impugnacions”. “Era important també refutar la segona tesi i, de nou, el Tribunal Suprem ha acceptat els plantejaments realitzats per les institucions catalanes”, destaquen.

Un altre argument que ha quedat arraconat pel Suprem, afegeixen, és el de que les vendes es van fer sense comptar amb l’autorització de la Santa Seu, com era preceptiu. El Tribunal Suprem accepta la defensa de la part catalana i, “sense cap mena de dubte, declara complert el tràmit de l’autorització vaticana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS