Arts escèniques

Com dèiem ahir...

El cicle Katharsis del Teatre Lliure indaga sobre les conferències performatives i com una ponència pot prendre forma d’espectacle

Les 10 propostes performatives s’han activat a través d’una pregunta; ningú la respon

Per segon any consecutiu, el Teatre Lliure dona aire als marges de la teatralitat convencional amb el cicle Katharsis (del 22 al 31 de gener), des d’on es llancen ponts a altres formes artístiques. Al costat del creador David Espinosa (Conferència espectacular, 22 i 23 de gener) o la coreògrafa Núria Guiu Sagarra (Likes, mateixos dies), es dona espai a treballs d’artistes pluridisciplinaris com el pensador i artista Manuel Cirauqui, el performer Adriano Galante, la comissària d’exposicions Alexandra Laudo, i la doctora en arts escèniques Martina Tosticarelli.

Georgina Oliva, de l’equip del Lliure, es preguntava ahir en la presentació fins a quin punt una classe magistral pot esdevenir una representació en què es traspassa saber amb fórmules de la ficció per fer-la més experiencial per als oients. El ‘Com dèiem ahir’ del retorn de Fray Luis de León arran de la denúncia de la Inquisició, era una dita amb pòsit quan Miguel de Unamuno la va repetir a la mateixa universitat quan va tornar del seu exili per les crítiques a Primo de Rivera.

Espinosa presenta un títol en què pretén evocar “de forma lúdica i experimental” els referents de la dramatúrgia contemporània, amb l’exemple de Pina Bausch. Construeix el discurs, no de forma pedagògica, sinó posant-se com a mirall de les emocions que li han provocat aquestes artistes, per empatitzar amb els espectadors. Guiu recupera Likes, una conferència en la qual vincula posicions del ioga amb les coreografies de persones que imiten les dels professionals amb l’objectiu d’acaparar likes.

Laudo a Com observar un cel nocturn (29 i 30 de gener) barreja realitat i ficció en una peça que, a partir de les investigacions d’astronomia, indaga sobre les maneres de mirar la realitat. Manuel Cirauqui aspira a respondre “Què té el futur que tothom en parla”: ironitza que “està sobrevalorat” en la peça Antropologia de la caixa negra (24 i 29 de gener).

Tosticarelli, per la seva banda, convida a un debat amb artistes com Susanne Kennedy, Romeo Castelluci, Stefan Kaegi (Rimini Protokoll) i Gabriela Carrizo (Peeping Tom) que reflexiona sobre l’energia de la presència a escena (ho fa amb Davide Carnevali, Cecila Colacrai i Marc Villanueva a l’escena). Per acabar, Adrián Galante proposa un concert experimental que invita amb el seu univers sonor a entrar en trànsit amb la proposta Entrar a vivir (30 i 31 de gener). Són obres que, tot i arrencar de les preguntes, no pretenen respondre’n cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic