Il·lusió i incertesa

Després de guanyar el premi Marian Vayreda d’Olot el 2013 per Aniversari i de ser la finalista del Prudenci Bertrana 2015 per L’hotel blanc de la platja, Alba Sabaté (Manresa, 1962) torna a la novel·la amb Galetes de mel i gingebre (Columna). Novel·la d’iniciació, planteja l’amor de dos adolescents que busquen el seu lloc a un món ple d’incerteses. L’Arnau i la Renata estan a punt de deixar l’institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d’amagat; ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel número cinc i que penja periòdicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella s’hi avé. La novel·la, amb personatges juvenils, és plena de sorpreses i també de dolor.

Alba Sabaté és una veterana de la narrativa catalana. Professora de literatura, va debutar el 1994 amb La frontera de la llum (1994). A més de les esmentades, té Paradisos d’aigua (2005) i Cançó de setembre (2012). Parlem amb l’escriptora en roda de premsa telemàtica sobre una novel·la plena de dualitats. L’editora de Columna Glòria Gasch explica que Galetes de mel i gingebre encara ha de tenir el suport de la crítica que es mereix “una autora d’una gran exigència formal”. “Escriu amb una gran lucidesa i profunditat sobre una tragèdia que uneix els dos protagonistes”, diu.

Sabaté reflexiona que li agrada escriure sobre la vida quotidiana, sobre el que ens passa a tots. Després d’haver tocat la memòria i la vellesa a Aniversari, a L’hotel blanc de la platja reflectia una història de personatges de mitjana edat, amb un càncer de pit com a punt de conflicte. Ahir va reiterar que la nova novel·la volia personatges joves i que li ha costat, malgrat ser professora d’institut de fa molts anys: “M’agrada dignificar la joventut. Ha estat agraït perquè la joventut és dual, una obertura al món. Tens temps i afrontes la vida amb il·lusió. També és una època de dubtes. Per exemple: què estudiaré? La inseguretat és un element, com l’amor i el sexe, que també havia utilitzat als llibres anteriors.”

La història recorda la literatura juvenil, però amb un toc negre, amb suïcidi i embolics mentals que ens poden acostar a Françoise Sagan o, fins i tot, a la celebrada Susan Hinton, autora de les novel·les adaptades per Coppola. Sabaté puntualitza que “sobretot de Sagan perquè va fer novel·les d’iniciació”. “De vegades defujo la literatura juvenil a classe i anem directament a Kafka o Shakespeare perquè m’agrada proposar als alumnes llibres d’iniciació.”