Del Micalet al Barnasants

El valencià Borja Penalba, a qui molts coneixen per la seva tossuderia a reivindicar l’obra d’Ovidi Montllor amb Mireia Vives i projectes com Ovidi 5, ha estat també durant set anys fidel escuder de Maria del Mar Bonet, amb qui ja acumula prop de 200 concerts. D’ençà de la gravació (el setembre passat al Teatre Micalet de València) d’un excel·lent concert que recentment ha cristal·litzat en un llibre disc, fa la impressió, però, que Penalba ha deixat enrere la condició de simple acompanyant i ha esdevingut per a la cantant mallorquina un company de viatge amb qui compartir aventures tan intenses com les que, dècades enrere, la van unir amb Pi de la Serra o Manel Camp.

Tots dos, Bonet i Penalba, mateix cos de lletra en els cartells promocionals, van engegar diumenge al Teatre Joventut de l’Hospitalet, convidats pel Barnasants, la gira de presentació d’aquest treball que el pas dels anys, segurament, situarà com força més que una anècdota en la trajectòria de més de cinquanta anys de la cantant. Penalba va començar tot sol el bolo amb L’amor perdut de Joan Ramon Bonet (onzè dels Setze Jutges i germà de Maria del Mar) i Jo, d’aquesta cançó, en dic Ripoll (musicació d’un poema que Pere Quart va dedicar a la mallorquina) i, amb el terreny ja ben adobat, Maria del Mar Bonet va irrompre a l’escenari per demostrar-nos el que ja sabíem els que l’hem anat veient els últims anys: que està en un formidable estat de forma. Temes remots dels anys en què, de Palma, acabava d’arribar a Horta (Me n’aniré de casa); apel·lacions a Toti Soler (Petita festa, Em dius que el nostre amor) i Ovidi Montllor (Homenatge a Teresa); una cançó de bressol de Mallorca unida amb una d’Estellés que evidencien que el de Penalba i Bonet és també un projecte d’estrenyiment de llaços entre territoris de cultura catalana; una adaptació dels eivissencs Projecte Mut que, segons Bonet, copsa molt bé la condició de ser d’una illa, i una col·laboració no anunciada amb el cantaor madrileny Juan Valderrama, amb qui Bonet –“el meu pare sempre deia que ella era la gran dama de la cançó!”, recordava Valderrama– va cantar Podries, un poema de Joana Raspall guardonat recentment amb el XIII Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada.

Penalba i Bonet –molt ben acompanyats per Antonio Sánchez a les percussions i Toni Cuenca al contrabaix– van tancar la nit amb Alenar, Què volen aquesta gent? (que Bonet va dedicar a presos polítics i exiliats i que, amb Jordi Cuixart assegut a platea, va ressonar amb una força més que especial) i La Balanguera, himne amb què Bonet, dècada rere dècada, concert rere concert, continua emocionant.