El Liceu arrela al Raval
El projecte d’òpera comunitari pretén trencar les parets de vidre entre el teatre líric i les 40 nacionalitats que conviuen al barri on està implantat des del 1847
El llibret s’ha transformat amb les aportacions de les 50 entitats consultades
Ara s’engegarà un cicle d’accions per vincular el barri a la producció operística
Liceu i Raval han viscut d’esquenes, històricament. Ara el projecte Opera Prima (que tindrà continuïtat) pretén enfortir el vincle tot compartint la creació d’una òpera amb el veïnat, que fins ara vinculava el teatre amb “òpera i poder”, com deia una dels testimonis del vídeo de presentació. El president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, que va ser veí del barri fins als 14 anys, reconeix que ell també tenia aquesta sensació fins que va anar-se vinculant al projecte cultural, arran de la reconstrucció del teatre després del darrer incendi. Al Raval, en poc més d’1 km², hi conviuen 40 nacionalitats i –aplaudeix Alemany– hi ha la densitat més gran d’associacionisme de tot Europa. La gata perduda, amb llibret de Victòria Szpúnberg i música d’Arnau Tordera, s’escriurà amb la complicitat del veïnat i confrontant els tòpics de la gent que no hi viu amb els sons, colors, llengües i cultures que conviuen al barri. L’aventura va començar el 2018 i culminarà l’octubre del 2022, amb dues funcions programades. Però no s’acabarà aquí. Perquè, en paraules del director general Valentí Oviedo (tot citant Josep Pons), “una cosa és enlluernar i l’altra, il·luminar”: la primera, encega i despista; la segona, construeix en continuïtat.
Valentí Oviedo va guanyar el concurs a la direcció general amb un evident compromís amb Barcelona. L’Opera Prima se suma al projecte d’òpera comunitària El monstre al laberint (que es va estrenar al Grec 2018 i que s’ha reprogramat aquest mes, amb un altre equip d’artistes, després del tancament dels teatres de l’any passat) i també al Liceu Under 35, que van començar l’octubre del 2018 (es permet accedir als menors de 35 anys a qualsevol localitat del teatre per 15 euros, d’alguns títols o produccions que els interpel·lin). El cert és que des de fa anys, els Amics del Liceu ja havien aplicat iniciatives com ara convidar veïns del barri a conèixer una òpera i visitar els budells del teatre líric poc abans d’assistir a una funció. Ahir, recordava Alemany, el Liceu està immers en l’Apropa Cultura, que permet veure una òpera per només 3 euros (i en llocs privilegiats). El gir de 180 graus és que, fins ara, el Liceu feia propostes per donar accés a la societat que hi intervenia passivament. Ara, amb Opera Prima, la mateixa construcció de l’òpera es fa de bracet amb la comunitat. Independentment de quants entren a escena, el que comptarà és tota la gent que s’ha anat connectant per donar forma al llibret i també al vestuari i a l’escenografia: “El Liceu és de tots i per a tots”, insistia Alemany. Efectivament, Oviedo admet que en el procés es poden trobar conflictes que hauran de resoldre entre tots, i que aspira a “connectar amb la porositat del barri”.
Encara que l’estrena de La gata perduda no es produeixi fins a l’octubre del 2022, l’octubre vinent començaran els assajos. A partir d’ara s’aniran propiciant accions que implicaran el veïnat del barri (sigui a través de les associacions, o a través de les escoles, els CAP o les biblioteques) amb el teatre d’òpera. Que la factura sigui comunitària no treu que l’equip directiu del Liceu vulgui renunciar a una excel·lència artística. És un projecte ambiciós, reblava el director artístic, Víctor Garcia de Gomar. Per a Szpúnberg ha estat un repte conciliar “un barri ingovernable” amb un teatre que beu “de la tradició europea, de codis precisos”.
L’equip artístic s’ha reunit amb una cinquantena d’associacions i ha anat transformant el guió per anar sumant-hi veus. Els representants de les entitats que ahir van intervenir en la presentació (a l’imponent escenari del Liceu) agraïen que se’ls hagués tingut en compte per anar enriquint la trama de l’òpera i la seva posada en escena. Ricard Solé serà el director escènic i Alfons Reverté, el director musical. Alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu interpretaran la partitura.
L’òpera tindrà un final feliç?
Ahir, la dramaturga Victòria Szpúnberg reconeixia que ja havia avançat bona part del llibret però que no havien decidit encara si es reconciliarien amb els personatges i els aportarien un final feliç o recorrerien a la tragèdia i l’èpica operística per desembocar en un final més pessimista. De què va La gata perduda? L’autora no va voler avançar gaire: en tot cas, que “succeeix un fet inesperat en un carrer del Raval que repercuteix en el veïnat, també de Barcelona i que “travessarà fronteres”. L’òpera tindrà cinc solistes (que són les persones que parlen sobre el barri, estigmatitzant-lo). En principi, la seva opinió havia de confrontar-se amb les veus del barri (que estarà format amb integrants dels diferents cors del Raval). Si els solistes cantaran en català, el cor multiplicarà les llengües del barri. Szpúnberg ha inclòs un heroi de dins del barri, un filipí, arran de les converses amb les institucions culturals. Per a la dramaturga, el llibret li ha permès accedir a una literatura “fantasiosa, no realista”. Els integrants de les diferents entitats probablement també tocaran els seus instruments a l’escena i hi afegiran breus coreografies. Szpúnberg no transforma el barri en un espai idíl·lic: “No amaguem la delinqüència, que hi és, i tenim l’honestedat i el valor de dir-ho.” De totes maneres, insinuava Sam Garcia (representant de Carabutsí), amb aquesta acció comunitària els agradaria trencar la imatge de “zona prohibida” per a bona part de la resta de barcelonins. Efectivament, des de la Fundació Tot Raval, Òscar Esteban, insistia que volien aprofitar l’oportunitat d’aquest treball conjunt amb tot el barri per enfortir les xarxes i per donar a conèixer un barri desconegut per a molts: “Per a nosaltres és tan important el procés com el resultat del muntatge.” El projecte Opera Prima té un pressupost de 500.000 euros repartits entre els exercicis del 2018 al 2022; 400.000 euros provenen de fons europeus.
