La llum en la foscor
El Palau emetrà dissabte, via ‘streaming’, l’estrena de Marc Timón ‘Les trompetes de la mort’, basada en la novel·la d’Irene Solà ‘Canto jo i la muntanya balla’
És una peça simfonicocoral que interpretarà el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Simfònica del Vallès
Timón: “És un ‘thriller’ de velocitat endimoniada que passa sota la pluja entre bolets i senglars”
A Marc Timón, compositor convidat de la temporada 2020/21 del Palau de la Música, quan li van encarregar compondre una obra sobre la novel·la Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, narradora convidada de la temporada, no havia llegit encara res de l’escriptora, tot i que la tenia a la llista de pendents-preferents. Ni tampoc va tenir l’oportunitat d’inspirar-se refugiant-se als boscos mediterranis descrits perquè es trobava confinat a Los Angeles, on sol mantenir la residència estable quan no és a Catalunya.
Tanmateix, més enllà del temor de tot creador a complir les expectatives, poc li va faltar per inspirar-se, sigui perquè va connectar immediatament amb l’univers literari de l’escriptora, així com pel coneixement que té del nostre hàbitat, la naturalesa i la fauna, elements amb els quals tant ha conviscut des que era un marrec. “La meva connexió amb la natura i els animals em ve de lluny, són la meva religió, i el que he fet ve a ser un homenatge a ells”, va declarar ahir aquest músic empordanès de fulgurant carrera i demostrada versatilitat en la presentació de Les trompetes de la mort, peça simfonicocoral i per a cor femení que serà estrenada dissabte pel Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Simfònica del Vallès, sota la batuta de Víctor Pablo Pérez.
Un concert, El somni d’una nit d’estiu, emmarcat dins el cicle Simfònics al Palau, que comptarà amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català i l’OSV interpretant primer l’obra de Felix Mendelssohn, en una nova producció semiescenificada de l’orquestra. Un esdeveniment musical que, a més, el Palau de la Música Catalana emetrà en directe per streaming i de manera gratuïta a través de www.palaudigital.cat i els seus canals de Facebook i Youtube, a partir de 2/4 de 7 del vespre.
El dolor i la mort
Específicament, sobre la seva peça, Marc Timón es mostra molt il·lusionat d’estrenar-la al públic, i més al Palau, on ara, reconeix, amb la situació que es viu, “és com una heroïcitat”. Admirador de la sonoritat del Cor de Noies de l’Orfeó Català, avança que l’obra resultant “no és senzilla”, i amb ella ha volgut transmetre l’essència del text d’Irene Solà tot establint “una dialèctica constant entre col·lectivitat i individualitat” utilitzant diversos tipus d’orquestració i d’estètica segons el moment, des de tècniques de la música contemporània fins a passatges més cinematogràfics. “El dolor i la mort són dos temes importants en aquest capítol que m’han ajudat a inspirar-me i a trobar colors orquestrals diferents”, ressalta.
Ell mateix sosté: “Hi ha més foscor de l’habitual en la meva música. El dolor i la realitat actual hi han influït”, i creu que en deu minuts –resultants després de mesos de creació– hi condensa “un thriller de velocitat endimoniada que passa entre bolets, senglars, pluja i una foscor que ve a ser la mateixa vida. Fins que al final si hi ha llum és perquè hi ha foscor”.
Amb l’autora del llibre, Marc Timón comenta que han dialogat constantment, via telemàtica, a l’hora de compondre la peça musical. “Ho hem mastegat molt. No només de la novel·la. M’he llegit altres obres seves i m’he imbuït de l’univers poètic que retrata, de la foscor que transpira o, més ben dit, del pes. Parlant amb ella és aquesta part la que vaig decidir gratar.”
Després d’aquesta estrena, el concert, que té el suport de la Fundació Banc Sabadell i la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, oferirà el Somni d’una nit d’estiu, de Felix Mendelssohn, en una nova producció semiescenificada, que s’estrenarà el dia abans a La Faràndula de Sabadell, amb direcció teatral de Dani Coma i amb la participació de les solistes Núria Vilà i Marta Valero i la narradora Mar Blanch. L’Orquestra Simfònica del Vallès continua la seva aposta per les propostes innovadores, amb formats artístics i escènics originals, amb voluntat d’apropar nous públics als auditoris i d’explorar nous terrenys que uneixen diverses disciplines en un mateix escenari. Aquesta manera de presentar les seves propostes artístiques forma part del seu ADN genuí, que l’ha dut a ser reconeguda pel públic durant els vint-i-cinc anys de trajectòria al Palau amb el seu acompanyament.
Marc Timón, més enllà de l’horitzó
Marc Timón (Castelló d’Empúries, 1980) pertany a la generació dels qui van néixer i créixer en l’època daurada en què George Lucas va forjar la primera trilogia de La guerra de les galàxies (StarWars) i amb ella John Williams una banda sonora que per sempre més ens ha acompanyat. Cinema i música, dues disciplines que van marcar-lo ja des d’aquell moment i que l’han acompanyat en el seu creixement artístic fins a convertir-lo en un compositor inclassificable, per versàtil i heterogeni. Des del 2015 treballa a Los Angeles (Califòrnia, EUA) amb l’objectiu de trobar el seu lloc com a compositor de bandes sonores de pel·lícules. Sis premis Jerry Goldsmith avalen la seva carrera.
Format en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya, les arrels empordaneses el van fer estimar i conrear la música per a cobla, tot arribant a ser tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Ja de ben jove va destacar com a compositor de sardanes, fins a ser considerat un renovador i rejovenidor d’aquesta música. I en aquesta demostrada fusió única d’estils totalment desacomplexada, Marc Timón és capaç de modernitzar la cobla, escriure una obra homenatjant Maurice Ravel basant-se en un tema d’un programa de ràdio, o escriure un poema èpic per a tota la família de l’Orfeó Català que des de l’estrena, fa dues edicions, en el Concert de Sant Esteve, n’ha esdevingut el colofó ideal. Per tots aquests motius i per l’esdevenidor fecund que se li albira, és el compositor convidat aquesta temporada.
