La colla es retroba
La banda maresmenca Madee trenca un silenci discogràfic de catorze anys amb la publicació d’‘Eternity mingled with the sea’
Van ser, gràcies a discos com ara Orion’s Belt (2004) i L’Antarctica (2007), un dels grups catalans de rock alternatiu més reverenciats dels primers anys de segle i tot un símbol, també, de la camaraderia imperant en la discogràfica BCore. Madee, però, van deixar-ho córrer fa catorze anys; el seu cantant (Ramon Rodríguez) va reinventar-se com a The New Raemon i no ha estat fins ara, després d’haver-hi estat donant voltes durant gairebé tres anys, que la banda de Cabrils (Maresme) reapareix amb un disc, Eternity mingled with the sea, concebut en ple confinament. “Mai no hem deixat de veure’ns, ja que hem continuat sent una colla d’amics”, relativitza, però, Pep Masiques, baixista del sextet. Com en tants altres discos originats en temps pandèmics, els membres del grup van enviar-se arxius durant setmanes fins a tenir-ho tot a punt per a l’enregistrament de la seva cinquena referència de llarga durada, la primera des del 2007 i amb lletres, com en un single que van publicar l’any 2014, del poeta nord-americà Mark Swanson, amic del grup que Madee sempre ha tingut de referència primordial: Sunny Day Real Estate. “Vam trobar una manera de treballar que ens va funcionar sorprenentment bé”, es mostra convençut Masiques. “Tan bé –prossegueix– que tenim vint temes més esperant a ser gravats i que, si tot va bé, formaran part d’un altre disc que gravarem el mes d’abril”.
El fet de no haver estat tancats al local d’assaig tocant a tot volum, però, ha desembocat en un treball amb uns quants moments de calma. “Hi ha cançons en què el tempo és certament més baix i, probablement, sigui per no haver-les fet al local, però també n’hi ha amb la força de sempre; totes les facetes del grup hi són representades”.
Madee han perdut pel camí un dels seus membres fundadors, el bateria Lluís Cots, però s’impregnen de saba nova amb Antonio Postius, bateria de Mourn, el grup –amb un gens menyspreable ressò internacional– que van muntar l’any 2013 les aleshores encara adolescents filles de Ramon Rodríguez. Les circumstàncies han fet, però, que Postius no s’hagi estrenat amb Madee encara en directe. I, pel que assenyala Masiques, tampoc hi ha pressa. “Se’ns fa molt difícil tocar davant de gent asseguda amb morrió, així que esperarem a poder-ho fer tal com ho havíem fet sempre, encara que sigui l’any que ve”. Catorze anys més grans de quan van treure L’Antarctica, no hi ha dubte que Madee s’agafen l’ofici d’una altra manera. “Sempre hem tingut una mateixa actitud però si bé abans, amb el grup, podíem esperar alguna cosa, ara això ja ens és completament igual. Som una colla d’amics als quals els ve de gust retrobar-se i prou”.
