Art

El Macba, de nou afeblit

El pressupost del museu per a aquest any s’ha reduït un 10% que tindrà un fort impacte en la programació

Les complicitats amb el context artístic local marquen una nova dinàmica de treball
Ferran Barenblit s’acomiada amb exposicions de Félix González-Torres i Teresa Lanceta

Tornen els temps de vaques magres a les institucions culturals. El pressupost del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) per a aquest any ha reculat fins als nivells de la postcrisi del 2008. Disposarà dels mateixos 10,3 milions d’un dels seus pitjors anys, el 2012 (el més dramàtic, però, va ser el 2013: 9,2 milions). El descens respecte al 2020 és del 10% i reflecteix cruament els estralls de la pandèmia en els ingressos propis del museu, que, sent optimistes, els seus responsables creuen que baixaran un 50% (sent pessimistes, un 70%, que de fet ja és on es troben ara).

Les administracions públiques han mantingut les seves aportacions, però aquestes només serviran per “poder obrir la porta del museu”, és a dir, per sostenir la seva estructura (pagar sous, factures de la llum... 9,2 milions), subratlla el gerent Josep Maria Carreté. Qui pagarà els plats trencats de la crisi de la Covid-19? L’activitat del museu, que tindrà un mins pressupost d’1,1 milions (la meitat que l’any passat). “La situació és molt crítica”, sosté Carreté. I ho pot ser més, avisa, si en algun moment d’aquest any no es recupera certa normalitat pre-pandèmica. I ja no diguem si a partir del 2022 les administracions tornen a recórrer a les retallades, com van fer en els anys negres que va desencadenar el daltabaix del 2008.

Sense edulcorants, la realitat és així d’agra, però, malgrat tot, el Macba té un programa per al 2021 que ahir va detallar el seu director, Ferran Barenblit, amb gust de comiat. El seu contracte va acabar l’any passat i el patronat del museu va decidir renovar-lo un any amb l’encàrrec que deixés una agenda de propostes fins a l’estiu del 2022. Això, un any i mig de programació, és el que Barenblit va presentar ahir, amb aquest adeu anticipat que va incloure elogis als treballadors i una defensa aferrissada dels valors del Macba, “un museu incòmode, transgressor i provocador; emancipat i emancipador; obert i acollidor”, amb una finalitat del tot “educativa” i que no esquiva els reptes “d’una ciutadania cada vegada més crítica”.

Barenblit va remarcar una altra qualitat del museu que ha entès que arran de la pandèmia encara ha d’intensificar més: “Les complicitats amb el context més proper.” Precisament durant els mesos del confinament estricte va ser quan es va començar a gestar una de les exposicions d’aquest nou curs, Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls (del 21 d’octubre al 27 de febrer), a través de la qual es vol encetar “una manera de treballar” amb els artistes locals, “de baix a dalt”, emfasitza la curadora en cap del Macba, Tanya Barson. Poca cosa més se sap del projecte, ni els noms dels creadors ni el tema, si és que en tindrà, però sí que serà la primera d’altres mostres amb aquest mateix desig de “fer costat a l’art barceloní i català”, que incentivarà la producció d’obra nova i que treballaran conjuntament els conservadors del museu amb comissaris independents (en aquest primer capítol, Hiuwai Chu i Latitudes).

Les dues exposicions que precediran aquesta cita s’han rescatat del programa del 2020 que va engolir la quarantena. Potser agafarà nous significats i tot, en aquest escenari de pors corporals, la del cubà Félix González-Torres (Política de la relació, del 26 de març al 12 de setembre) “artista d’artistes” per la gran influència que va tenir el seu art dels anys noranta, marcat per l’estigma de la malaltia que el va matar abans d’hora, la sida, en les noves generacions de creadors atrets per la seva ètica i estètica que hibrida política, amor i poesia.

Ben segur que per a Barenblit i els que estimen el museu l’exposició de l’any és la que farà lluir els tresors conceptuals de la col·lecció de Rafael Tous (En temps real, del 14 de maig al 9 de gener). Van ingressar al museu, en una donació històrica, poc abans de la irrupció del coronavirus, que n’ha demorat la celebració de la “generositat en un sentit pur” (en paraules de Barenblit) d’un col·leccionista que la mostra reivindicarà no com un posseïdor d’obres d’art sinó com un “facilitador” d’una escena artística que a part d’ell no va rebre suport fins molts anys després i ja com a puntal de l’art català dels setanta.

Amb Panorama 21, el Macba tancarà el 2021, un any ple d’incerteses però alhora decisiu per fer avançar els seus plans d’ampliació a la plaça dels Àngels (que no s’han aturat perquè la inversió, en bona part europea, està garantida; a la primavera se sabrà el despatx d’arquitectes que el construirà) i per trobar el relleu a Barenblit amb un concurs. Sigui qui sigui el seu successor (si és successora, serà la primera en els seus 25 anys), es trobarà amb tres exposicions lligades per al primer tram del 2022. Una de la brasilera Cinthia Marcelle (del 17 de febrer al 5 de juny), que ha fet de l’art un artefacte activista contra el populisme de dretes del president Jair Bolsonaro. Una altra, de Teresa Lanceta (del 5 d’abril a l’11 de setembre), qui a través del teixit ha recosit les arts populars amb les arts d’avantguarda. I la tercera, una col·lectiva multidisciplinària que relliga utopies de la comunitat africana, inclosa la de la diàspora (Blue and black futures, del 14 de juliol al 8 de gener).

Tot aquest cos d’exposicions anirà acompanyat de programes específics que tenen la missió de vincular l’art i els artistes amb la societat, i dels quals és responsable Pablo Martínez amb el desafiament majúscul de les restriccions del contacte amb els altres, el compartir coneixements presencialment. Les estratègies per tirar a terra barreres inclouen programes com Educar des de baix, en què s’ha desterrat la transmissió de sabers jeràrquics, o com el que des del 2019 Teresa Lanceta du a terme amb els alumnes de l’institut Miquel Tarradell del Raval per difondre els vells i els nous oficis del barri que allotja el museu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona