Cultura

Un any combatiu al MNAC

El museu dedica el seu programa d’exposicions a la Guerra Civil i a Gaudí

El 2020 va ser un any pràcticament perdut per al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Del juny (quan es va desconfinar) al desembre no va obrir cap nova exposició. El seu director, Pepe Serra, sempre va justificar-ho dient que l’equip estava treballant intensament en la programació del 2021, amb la qual es volia fer un salt en molts nivells. Ahir la va presentar, convençut de la seva “valentia i ambició” per complir la missió que li pertoca en aquests temps de pors i angoixes. “El MNAC és un espai segur, confortable i de llibertat per viure’l presencialment”, va remarcar.

El museu, doncs, ha plantejat el curs d’activitats com un ham “que convida a venir-hi i repetidament”. Està dividit en dos eixos temàtics indubtablement llaminers: Guerra Civil. Art, conflicte i memòria i Ciutat. Dins del primer, s’hi aixoplugaran tres projectes expositius que abordaran la complexa relació entre el patrimoni artístic i les disputes bèl·liques (en plural, perquè anirà més enllà de la desfeta espanyola). El més immediat, a partir del 18 de març i fins al 18 de juliol, és La guerra infinita. Antoni Campañà (1906-1989), en la qual s’exhibiran per primera vegada les imatges que va fer aquest fotògraf arran del cop d’estat del 18 de juliol i que en la postguerra va amagar. La seva família les va descobrir recentment. Per Serra, són visualment tan potents “com les d’Agustí Centelles.” 

Ja a l’estiu, Art en perill! resseguirà l’heroica campanya de salvaguarda de les col·leccions del MNAC, evocant tot el seu periple fins que van arribar a París. “És una exposició essencial, molt esperada”, entre altres raons perquè servirà per reconèixer la tasca dels monuments men catalans i, entre aquests, del primer director del museu, Joaquim Folch i Torres, repudiat pel franquisme. Per Serra, és important tant el què com el com d’aquest projecte, perquè s’ha fet en xarxa, comptant des del minut u amb les entitats bregades en la recerca d’aquesta operació (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Carles Pi i Sunyer i Memorial Democràtic). “El cotreball és una manera de fer que travessa tota la programació”, sosté.

La tercera proposta serà una espectacular instal·lació a la Sala Oval que el director anticipa que “pot ser una de les imatges que quedin per sempre”. Vol interior (del juny al setembre) du la firma de Francesc Torres i té el caràcter èpic del trasllat de les obres amenaçades per la guerra del 1936. Torres portarà a la plaça interior del Palau Nacional les rèpliques a escala 1:1 de dos avions que van prendre part en el conflicte i que es conserven al Centre d’Aviació Històrica de la Sénia. El més gran fa 22 metres. No passa per cap porta. S’haurà de desmuntar i tornar a muntar. Torres farà una intervenció artística a recer d’aquestes dues estranyes presències en un museu d’art.

Tot plegat també motivarà que a la primavera el MNAC ampliï i renovi la seva exposició permanent de la Guerra Civil amb un nou espai dedicat al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937. El museu conserva moltes de les obres que s’hi van presentar. I, per difícil de creure que sembli, encara s’ocultava en els seus magatzems una pintura que ni sabia que tenia: Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, de Fernando Briones.

El segon bloc temàtic du per paraigua el títol Ciutat, però el cert és que s’hauria pogut dir perfectament Barcelona. Inclou una única exposició, però també serà una de les que es recordaran: Gaudí (del 30 de setembre al 23 de gener) abordarà l’arquitecte amb uns ulls “molt crítics” per fer miques la imatge que s’ha anat construint a partir de la celebració del seu centenari, fa 25 anys. “Gaudí s’ha convertit en un producte de consum que l’ha simplificat i l’ha banalitzat”, denuncia Serra en consonància amb la tesi del comissari, Juanjo Lahuerta. El repte és “desmuntar els tòpics, que són just el contrari del que va ser: no va ser un geni aïllat desconnectat del seu temps, ni desconegut en vida”. Tampoc va ser un arquitecte formalista, “sinó simbòlic”.

Vinculat a aquesta exposició que després viatjarà al Museu d’Orsay de París, es propulsarà un debat sobre la dependència de Barcelona del fenomen Gaudí per vendre’s al món. En un moment en què el turisme ha desaparegut, no hi ha una reflexió més pertinent a fer.

Els continguts del MNAC per a aquest 2021 són molt més amplis que la llista de les exposicions (entre les quals també n’hi haurà una que s’ha rescatat del programa fallit del 2020, Els colors del foc. Hamada i Artigas, del 3 de juny al 3 d’octubre, i una més per presentar la donació d’obres de Benet Rossell, a la tardor). El museu persisteix en la seva idea d’integrar els artistes contemporanis en el seu relat (ha fet encàrrecs a Fito Conesa, Francesca Llopis, Antonio Ortega, Mabel Palacín, Gino Rubert, Lúa Coderch i Svantje Busshoff.) A d’altres creadors els involucrarà directament als seus processos de treball, com ara la futura renovació de les sales del romànic, a través d’unes beques que ha convocat conjuntament amb la Plataforma d’Artistes de Catalunya.

Serra celebra que el patronat del museu hagi beneït els seus plans tot garantint-li que no li faltaran els recursos: 15,9 milions, 500.000 més que l’any passat. Estrictament per a activitat, disposa de 2,3 milions (el doble que el Macba).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.