Llibres

Infiltrat per vocació

El periodista francès Valentin Gendrot presenta ‘Poli’, una obra de no-ficció en què narra què va veure i viure durant els sis mesos que va treballar de policia

“Si tingués por de la revenja dels policies, la paranoia em faria impossible poder viure”

Valentin Gendrot és un periodista francès nascut el 1988. Un temps després d’acabar la carrera va anar a fer un reportatge en una fàbrica i es va adonar que la veu era només la del director i que amb els obrers no es podia ni comunicar. Li va semblar injust i va tenir clar que per saber la veritat sobre un sector professional, si més no, calia infiltrar-se d’incògnit.

Així va començar un període de sis anys en què s’ha infiltrat fins a set vegades en cadenes de muntatge i empreses com ara Toyota i Lidl. Les primeres experiències com a infiltrat van quedar recollides en un llibre, signat amb pseudònim, que no va poder promocionar perquè ja estava preparant la setena infiltració: dins el cos de la policia francesa.

La breu etapa com a policia l’ofereix a Poli. Un periodista infiltrado en la policia (Principal de los Libros, amb traducció d’Elena González), un relat de no-ficció –escrit en una dinàmica primera persona, en temps present i molt dialogat–, en què Gendrot no destapa res que no se sabés, però guanya valor perquè està explicat des de dins i amb neutralitat.

A França ha estat un llibre polèmic perquè detalla abusos de poder, actituds racistes, maltractaments físics a detinguts... Però també explica la precarietat i la pressió amb què viuen els agents. “Potser soc massa innocent, però no busco la denúncia, busco la veritat”, explica l’autor, que no s’ha limitat als draps bruts, explica el dia a dia íntegre, sense maquillar res ni afegir filtres.

Després d’una preparació que es va allargar més del previst –després dels tres mesos de formació en va passar quinze treballant en un psiquiàtric abans de ser destinat a una comissaria–, va poder estar sis mesos exercint de policia en el districte 19, una de les zones més conflictives de París. “Jo el que volia era intentar explicar què vol dir ser policia en un barri popular”, comenta Gendrot.

Exercint de policia –des de l’inici tenia clar que només s’hi estaria sis mesos– en algun moment va tenir por. I ara en té, de la venjança d’algun dels agents (tots amb noms falsos) que retrata com a violents? “No. Si tingués por, la paranoia em faria impossible poder viure.”

Gendrot assegura que mai ha pensat a infiltrar-se en una organització criminal, però si a fer-se capellà –potser no és criminal, però sí una organització amb molts segles de foscors i ombres–. “Per poder fer missa cal invertir un mínim de sis anys d’estudi i, a més, no soc creient”, es lamenta.

“La primera infiltració que em vaig plantejar va ser al partit d’extrema dreta Front Nacional, però em vaig adonar que encara no estava preparat i primer vaig treballar a la premsa local.”

Aquest periodisme radical sorprèn en un moment de virtualitats i de donar i acceptar informacions més aproximades que certes. “Ara seria més difícil infiltrar-me, si no em disfresso, em faig cirurgia estètica o, com a mínim, em deixo barba”, comenta fent broma .“El cert és que després d’unes setmanes de popularitat torno a sentir-me totalment anònim, però estic fatigat psicològicament.” Donem una mica de temps a la seva curiositat, segur que el tornarà a obligar a infiltrar-se allà on sigui. És una vocació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda